Bertran d'Alamanon (fl....1229-1226...) fou un cavaller i trobador occità.

Infotaula de personaBertran d'Alamanon

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Bertran de Lamanon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1200 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1270 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
1296 Modifica el valor a Wikidata
Senescal
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador, compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle XIII Modifica el valor a Wikidata)

Vida modifica

Es conserva una brevíssima vida de Bertran d'Alamanon, que ens indica que era de Provença, fill de Pons de Brugueiras. I que fou un cavaller cortès i que compongué bones cobles i sirventesos. Era originari d'Alamanon, localitat provençal. Es conserven nombrosos documents d'arxiu que indiquen que era efectivament cavaller, com diu la vida, i que formava part de l'entorn de Ramon Berenguer IV de Provença entre 1229 i 1245. Bertran apareix signant com a testimoni en documents del comte i també fou enviat com a ambaixador a Jaume I i al rei d'Aragó. Després de la mort del comte, estigué en l'entorn de Carles d'Anjou també al comtat de Provença. A partir de 1226 no se'n troben més rastres.

La majoria de les composicions que es conserven d'ell són sirventesos de tipus polític; en ells, també critica a vegades el comte de Provença, tot i formar part del seu entorn. Curiosament, els seus contemporanis (Granet, Guigó de Cabanes, Blacasset, Sordel) el titllen de covard; a aquesta idea hi contribueix ell mateix en una cobla, irònica, on diu que li fa por fer guàrdia i es queixa del pes de l'arnès i del poc reconeixement que obtindrà del seu senyor per fer guàrdia (76,10 L'escurgazha[r] a me fa tan gran feresa).

Obra modifica

  • (76,1)[1] Amicx Guigo, be·m asaut de ton sen (sirventès, en resposta a un altre sirventès de Guigó de Cabanes)
  • (76,2 = 437,10) Bertrans, lo joy de dompnas e d'amia (partiment amb Sordel)
  • (76,4) De l'arciuesque mi sa bon (sirventès)
  • (76,5) De la ssal de Proenza·m doill (sirventès)
  • (76,6 = 189,2) De vos mi rancur, compaire (tensó, amb Granet)
  • (76,7 = 437,11) Doas domnas aman dos cavalliers (partiment amb Sordel)
  • (76,8) D'un sirventes mi ven gran voluntatç (sirventès)
  • (76,9) Ja de chantar nulh temps no serai mutz (sirventès)
  • (76,10) L'escurgazha[r] a me fa tan gran feresa (cobla, o sirventès fragmentari)
  • (76,11) Lo segle m'es camiatz (sirventès)
  • (76,12) Mout m'es greu d'En Sordel, car l'es faillitz sos senz (planh, per Blacatz)
  • (76,13) Nuls hom non deu eser meraveilaz (cançó)
  • (76,14 = 189,5) Pos anc no·us valc amors, senh' en Bertran (tensó amb Granet)
  • (76,15) Pueis chanson far no m'agensa (sirventès)
  • (76,16) Qi qe s'esmai ni·s desconort (sirventès)
  • (76,17) Seigner coms, eu·s prec que·m diiatz (intercanvi de coblas amb el comte de Provença)
  • (76,18) Segnor, lo rey s'alegra en ton divin secors
  • (76,19) S'ieu agues uirat l'escut (cançó)
  • (76,20) Tut nos cuzauam ses faillia (sirventès)
  • (76,21) Una chanzon demeia ai talan (cançó)
  • (76,22) Un sirventes farai ses alegratge (sirventès)
  • (76,23) Us cavaliers si iazia (alba)
  • (76,24 = 197,3) Vist ai, Bertran, pois no·us viron mei olhs (tensó amb Guigó de Cabanes)

Referències modifica

  1. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

Bibliografia modifica

  • Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 3, p. 1403-1416 [Comentari i publicació de la vida i de quatre composicions, amb traducció a l'espanyol]
  • Martí Aurell, Le troubadour Bertran de Lamanon (c. 1210-1270) et les luttes de son temp, in: Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres XLI (1987-1988), pàg. 121-162.

Edicions modifica

Repertoris modifica

  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Bertran d'Alamanon és el número PC 76]
  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 343
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 281-282 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatura del cançoner A]

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica