Bertran de la Borda
Bertran de la Borda fou un escultor i mestre d'obres basc del segle xv.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XV  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, contractista |
La seva activitat es desenvolupà a Lleida quan la ciutat vivia una gran època creativa gràcies a la incorporació de les noves modes internacionals, afavorit per l'arribada de mestres forans i a la renovació dels escultors locals. Aquesta període l'inicià Rotllí Gautier, i el continuà Jordi Safont i el seu deixeble Bertran de la Borda.[3]
Entre el 1443 i el 1485 Bertran de la Borda era mestre d'obres a Lleida. I entre 1462 i 1485 va ser mestre d'obres a la Seu Vella de Lleida. Tot i que ja es documenta per primer cop l'any 1451.[4] De fet, el 1460 va fer el nou Sant Joan Baptista de la Porta dels Apòstols, que substituïa la imatge original de Guillem Solivella.[3] Sembla que també intervingué en el sepulcre de Gallart.[4]
També se li atribueix la Mare de Déu de la façana principal de l'Hospital de Santa Maria de Lleida.[3]
El 1481 Bertran de la Borda viatja a Cervera, per valorar les obres de l'església de Santa Maria de Cervera.[4]
Referències modifica
- ↑ L'Art gòtic a Catalunya. Arquitectura. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 2002-2003, p. 3 v. ISBN 8441208875.
- ↑ Conejo, Antoni «Jordi Safont i Bertran de la Borda: epígon del gòtic internacional a Catalunya». Escultura: De la plenitud a les darreres influències foranes. L'Art Gòtic a Catalunya. II, 2007, pàg. 159-176..
- ↑ 3,0 3,1 3,2 L'Art gòtic a Catalunya. Escultura. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 2007, p. 3 v. ISBN 9788441208926.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Balasch i Pijoan, M. Esther «Bertran de la Borda i la seva relació amb la vila de Cervera. Un itinerari desconegut del mestre d'obra de la Seu Vella de Lleida». Lambard, VIII (1995), pàg. 57-61.