Besiberri Nord
El Besiberri Nord és una muntanya que es troba en el punt on coincideixen els termes municipals de la Vall de Boí i Vilaller, tots dos a l'Alta Ribagorça, i Naut Aran, pertanyent a la Vall d'Aran; situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.
| ||||
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | llista dels 100 cims de la FEEC | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Vall de Boí (Alta Ribagorça), Vilaller (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d'Aran) | |||
| ||||
| Serralada | massís del Besiberri | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 3.008 m | |||
| Prominència | 101 m | |||
| Isolament | 1,26 km | |||
| Material | granit | |||
| Esport | ||||
| Primer ascens | Nils de Barck, Marcel i Henri Spont i J.M.Sansuc, el 7 d'agost de 1899.[1] | |||
| Ruta normal | Des de la Presa de Cavallers | |||
«El seu nom prové del basc "base-be erri", contrada sota l'espadat. L'aplicació al pic és secundària. Besiberri es digué de la vall i de l'estany, llocs que interessen als pastors i muntanyencs del país».[2]
El pic, de 3.008,27[3] metres, extrem nord del Massís del Besiberri, està situat en la cresta que separa l'occidental Vall de Besiberri i l'oriental Capçalera de Caldes i limita al nord amb Valarties. La Bretxa Peyta és al seu est-nord-est, el Tuc dera Canau de Rius al nord-oest i el Besiberri del Mig al sud.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC[4]
Rutes modifica
Rutes:[5]
- Capçalera de Caldes: des del Pantà de Cavallers, Pletiu de Riumalo, Barranc de Malavesina, Estany de Malavesina i Bretxa Peyta; és la ruta més habitual. Hi ha uns 1200 metres de desnivell des del Pantà de Cavallers que es poden fer en unes 5 hores. És una ruta que no és fàcil i calen uns mínims coneixements d'escalada. Ruta catalogada de II-III.
- Vall de Besiberri: per Barranc de Besiberri, Estany de Besiberri i Refugi de Besiberri.
- Valarties: des del Refugi de la Restanca, Llac de Mar, Estanh Gelat dera Aubaga i Bretxa Peyta.
_Mass%C3%ADs_de_Besiberri.JPG)
_Mass%C3%ADs_de_Besiberri.JPG){kind=link}
Referències modifica
- ↑ COLL, Pep; ANIZ, Mercè; LUENGO, Víctor. Els tresors d'Aigüestortes i Sant Maurici. Lleida: Pagès Editors, S.L., 2002, pàgina 184. ISBN 84-7935-983-8.
- ↑ Toponímia de la Vall de Boí Arxivat 2010-03-17 a Wayback Machine.. [Consulta: 12/06/2011]
- ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Besiberri Nord. [Consulta: 22/09/2013]
- ↑ «Repte 100 cims». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Arxivat de l'original el 28 de març 2019. [Consulta: 12 febrer 2018].
- ↑ Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Besiberri Nord |
- Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
- Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)
- ftp://geofons.icc.cat/fitxes/100CIMS/257067006.pdf