Bestracà
Bestracà és un poble gairebé deshabitat, pertanyent actualment al municipi de Camprodon (Ripollès).
| ||||
| Tipus | entitat singular de població i ens local històric de Catalunya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | |||
| Comarca | Ripollès | |||
| Municipi | Camprodon | |||
| Població humana | ||||
| Població | 2 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 837 m | |||
| Codi INE | 17039000800 | |||
| Codi IDESCAT | 1703910008100 | |||
Aquest poble és situat al sud de la serra de Bestracà, tot separant les conques geogràfiques de la Riera de Beget i la Riera d'Oix. Al seu terme hi ha el Puig de Bestracà, on hi ha les ruïnes del Castell de Bestracà.
Bestracà era un ens local independent a principis del Segle XIX, que havia pertangut a la vegueria de Besalú i al corregiment de Figueres, però que el 1846 va ser incorporat al municipi constitucional de Beget (de la vegueria de Camprodon i corregiment de Vic). El 1969, al seu torn, Beget va ser annexionat a Camprodon, cosa que va comportar un canvi d'adscripció comarcal de Bestracà.[1]
A prop del Coll de Bestracà hi ha l'esglèsia de Sant Andreu, documentada el 982, a la vora de la carretera d’Oix a Beget.
Referències
modifica- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.