El Bevatron (Bilions d’eV [ a ] Synchrotron) va ser un accelerador de partícules, més exactament un sincrotró de protons de foc feble , situat al Lawrence-Berkeley National Laboratory, als Estats Units. Operat a partir del 1954, va permetre el descobriment de l'antiprotó el 1955, cosa que va resultar en el Premi Nobel de Física per a Emilio Gino Segrè i Owen Chamberlain el 1959.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Bevatron
Imatge
Dades
TipusConstrucció i sincrotró Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició2012 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBerkeley (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 52′ 39″ N, 122° 15′ 04″ O / 37.8774°N,122.251°O / 37.8774; -122.251

Bevalac modifica

El Bevatron va rebre una nova vida el 1971,[1] quan es va unir a l'accelerador lineal SuperHILAC com a injector d'ions pesats.[2] La combinació dels dos dispositius va ser dissenyada per Albert Ghiorso, que el va anomenar Bevalac.[3] Podria accelerar una gran varietat de nuclis estables a energies relativistes.[4] Finalment es va desactivar el 1993.

Referències modifica

  1. «Bevalac Had Long Record of Historic Discoveries». [Consulta: 23 agost 2021].
  2. Stock, Reinhard «Relativistic nucleus–nucleus collisions: from the BEVALAC to RHIC» (en anglès). Journal of Physics G: Nuclear and Particle Physics, 30, 8, 2004, pàg. S633–S648. arXiv: nucl-ex/0405007. Bibcode: 2004JPhG...30S.633S. DOI: 10.1088/0954-3899/30/8/001.
  3. Lofgren, E. J. «ACCELERATOR DIVISION ANNUAL REPORTS, 1 JULY 1972 12/31/1974» (en anglès), 06-10-1975.
  4. Barale, J. «Performance of the Bevalac». IEEE Transactions on Nuclear Science, 22, 3, juny 1975, pàg. 1672–1674. Arxivat de l'original el 2015-01-30. Bibcode: 1975ITNS...22.1672B. DOI: 10.1109/TNS.1975.4327963 [Consulta: 23 agost 2021].