D'acord amb la mitologia grega, Biant (en grec antic Βίας), va ser un rei d'Argos, fill d'Amitàon i d'Idòmene, filla de Feres.

Infotaula personatgeBiant
Tipuspersonatge de la mitologia grega
ésser humà possiblement fictici modifica
Dades
Sexehome modifica
Família
CònjugePero i Lisipe modifica
MareEidomene (en) Tradueix i Aglaia (en) Tradueix modifica
PareAmitàon modifica
FillsLaodocus (en) Tradueix, Aretus (en) Tradueix, Anaxibia (en) Tradueix i Tàlau modifica
GermansMelamp modifica
Altres
Càrrecrei d'Argos modifica

El seu germà era Melamp, l'endeví, que es relaciona amb les seves aventures. Biant volia casar-se amb una filla de Neleu anomenada Pero, i va haver de sotmetre's a la condició que el pare de la noia havia imposat, que consistia en robar els ramats de Fílac (o del seu fill Íficle). Els bous eren vigilats per un gos al que no se li escapava mai cap presa. Melamp va aconseguir robar els ramats i quan va obtenir de Neleu la mà de Pero, la va entregar al seu germà Biant.

Més tard, quan Melamp va guarir les filles del rei Pretos de la follia, va obtenir d'aquest una tercera part del seu reialme per a Biant, que s'hi va instal·lar. De Pero va tenir Tàlau, pare d'Adrast, Perialces, Laòdoc, Areu i Alfesibea. Més endavant, ja instal·lat a Argos, al reialme de Pretos, va casar-se amb la filla d'aquest, Lisipe, abandonant Pero. Amb aquesta noia va tenir la seva filla Anaxíbia que més tard va casar-se amb Pèlias, segons algunes tradicions.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 72. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 36. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1