Biblia Kennicott
La Bíblia de Kennicott, de vegades denominada primera Bíblia de Kennicott,[1] és una còpia manuscrita de la Bíblia hebrea escrita a la ciutat de La Corunya el 1476,[2] sent un dels manuscrits il·luminats més exquisits que es coneixen en llengua hebrea;[3] és considerat com una de les obres cimera de la il·lustració medieval, i fins i tot el manuscrit sefardita més luxosament il·lustrat del segle XV.[4] El manuscrit va ser redactat a la ciutat de La Corunya pel cal·lígraf Moisés Ibn Zabarah i il·luminat per Joseph Ibn Hayyim i va ser descobert al segle xviii.[5] És considerat per alguns, com l'historiador Carlos Barros, el manuscrit més important de l'Edat Mitjana gallega,[6] només comparable amb la Hagadà Daurada, produïda a la Barcelona medieval propietat de la British Library de Londres.[7]
  | |
| Tipus | manuscrit |
|---|---|
| Llengua | hebreu |
| Creació | 1476 (Gregorià) |
El manuscrit rep el seu nom de Benjamin Kennicott, un canonge de la catedral de l'Església de Crist d'Oxford (Anglaterra), que va comprar el manuscrit a la Biblioteca Radcliffe, d'on va ser transferit a la Biblioteca Bodleian el 1872.[5][8]
Un dels aspectes més destacats de l'exemplar és l'estreta col·laboració que mostra entre l'autor del text i l'il·luminador, poques vegades aconseguit en aquest tipus de treball, segons l'historiador de la cultura jueva Cecil Roth.[9]
Referències modifica
- ↑ Michael Gerli. Medieval Iberia. An Encyclopedia (en anglès). Londres: Routledge, 2003, p. 115. ISBN 0-415-93918-6.
- ↑ «La Biblia de Kennicott y la importancia de la tradición hebrea en España». [Consulta: 4 enero 2018].
- ↑ «O facsímile da Biblia de Kennicott na BUSC» (en gallego). Blog da Biblioteca Universitaria da Santiago de Compostela. [Consulta: 20 enero 2017].
- ↑ Kogman-Appel, 2004, p. 212.
- ↑ 5,0 5,1 Antonio Rubio, 2006, p. 219-20.
- ↑ Barros, Carlos. «A BIBLIA KENNICOTT. Unha biblia xudía na Galicia do século XV». AGAI. [Consulta: 2 juny 2017].
- ↑ BL, 2014.
- ↑ «La Biblia de Kennicott y la importancia de la tradición hebrea en España» (en castellà). biblias.com. [Consulta: 20 enero 2017].
- ↑ González López, 1967, p. 201.