Bigas Luna

director i guionista de cinema català

Josep Joan Bigas i Luna, conegut artísticament com a Bigas Luna (Barcelona, 19 de març de 1946 - la Riera de Gaià, 6 d'abril de 2013)[1] va ser un director i guionista cinematogràfic català.[2]

Plantilla:Infotaula personaBigas Luna

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Josep Joan Bigas Luna Modifica el valor a Wikidata
19 març 1946 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 2013 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
la Riera de Gaià (Tarragonès) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortleucèmia Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, dissenyador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1976 Modifica el valor a Wikidata - 2013 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsJordi Bigues i Balcells, cosí germà Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontObálky knih, Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000940 The Movie Database: 37577 Allocine: 9270 Allmovie: p100377 TCM: 117556 TV.com: people/bigas-luna
Discogs: 758270 Find a Grave: 107892704 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer el 19 de març de 1946 a Barcelona, provinent d'una familia d'origen vallenca. Fill de Josep Maria Bigas i Canals i Carmina Luna i Werrnber. Provinent de l'interiorisme i del disseny industrial, creà l'any 1969 l'Estudio Gris, juntament amb Carlos Riart. Presentà alguns dels seus dissenys a la Sala Vinçon de Barcelona o a la galeria Art Nét de Londres. És també durant aquesta època que s'introduí en el món de la pintura amb diferents exposicions. Entre el 1969 i el 1976 va ser alumne i professor de les escoles Eina i ELISAVA de Barcelona. Com a dissenyador, va obtenir dos Deltes de Plata i cinc Seleccions ADI/FAD. El 1973 va dirigir la primera pel·lícula i el 1976 abandonà totes les altres activitats per dedicar-se exclusivament al cinema. Entre els seus dissenys cal destacar el cendrer de taula (1969), realitzat amb Carles Riart.[3]

L'any 1998 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya.

L'any 2002 creà PLATAFORM BL, entitat dedicada a la promoció de les noves tecnologies aplicades al món del cinema, així com a la promoció de la innovació en el món del cinema i a la descoberta de nous talents.

Morí el 6 d'abril de 2013 al llogaret de Virgili a la Riera de Gaià, on residia, a causa d'un càncer.

Obra cinematogràfica

modifica

S'introduí en el món del cinema a mitjans de la dècada del 1970, rodant en petits formats. El 1976 rodà el seu primer llargmetratge, Tatuatge, basada en la novel·la de Manuel Vázquez Montalbán, que també va col·laborar en el guió. Va ser el 1978 quan va adquirir un cert prestigi internacional amb Bilbao, seleccionada per participar en el Festival Internacional de Cinema de Canes. Després de dirigir Angustia (1987), es va recloure aTarragona per dedicar-se a la pintura. L'any 1990 va tornar a la direcció gràcies a la proposta del productor madrileny Andrés Vicente Gómez per dur a la pantalla Las edades de Lulú, a partir de la novel·la homònima d'Almudena Grandes.

Posteriorment va rodar l'anomenada Trilogia Ibèrica: Jamón, Jamón (1992) –per la qual guanyà el Lleó de Plata del Festival Internacional de Cinema de Venècia–, Huevos de Oro (1993) –Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià–, i la coproducció hispano-francesa La teta i la lluna (1995) –premi al millor guió al Festival de Venècia i rodada en català, castellà i francès.

A més de rodar en diverses llengües, com també en anglès, reflectint un món multicultural o cosmopolita sovint en contrast amb uns entorns més aviat precaris, va donar sempre un segell personal i intransferible als seus films, carregat d'altes cotes d'erotisme en totes les seves pel·lícules, un erotisme relacionat moltes vegades amb el menjar, una altra de les seves passions.

Va ser descobridor d'actors catalans de cinema rellevants com Ariadna Gil i Jordi Mollà.

Filmografia

modifica
Especial de Televisió de Cardedeu sobre el rodatge de la pel·lícula Jamón, jamón.

Premis i nominacions

modifica
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1998 Millor guió adaptat
amb Jean-Louis Benoît i Cuca Canals
La camarera del Titanic Guanyador
1993 Millor direcció Jamón, jamón Nominat
Millor guió original
amb Cuca Canals
Nominat
1990 Millor guió adaptat
amb Almudena Grandes
Las edades de Lulú Nominat
1988 Millor direcció Angoixa Nominat
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1999 Conquilla de Plata Volavérunt Nominada
1993 Premi Especial del Jurat Huevos de oro Guanyadora
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1994 Osella d'Or al millor guió
amb Cuca Canals
La teta i la lluna Guanyadora
1992 Lleó d'Argent Jamón, jamón Guanyadora

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica