Bipalins
Els bipalins (Bipaliinae) constitueixen una subfamília de planàries terrestres. Són l'únic grup de geoplànids que presenten diversos ulls marginals constituïts per una única cèl·lula.[2][3] Els bipalins són originaris de Madagascar, Índia, sud-est asiàtic, Xina, Japó i Corea, tot i que unes poques espècies s'han introduït a tot el món, principalment Bipalium kewense.[4] S'hipotetitza que els bipalins van ser el primer grup de planàries terrestres en divergir.[5]
Bipaliinae  | |
|---|---|
 Bipalí a Malàisia | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Platyhelminthes |
| Ordre | Tricladida |
| Família | Geoplanidae |
| Subfamília | Bipaliinae Von Graff, 1896 |
| Gèneres[1] | |
El gènere tipus és Bipalium Stimpson, 1857.[6]
Descripció modifica
La subfamília dels bipalins es caracteritza per tenir un cap en forma de mitja lluna amb forats sensorials perifèrics, que els dona el nom comú de "cucs cap de martell" (hammerhead worms en anglès).[7] Els ulls són nombrosos, petits i marginals. El cos és allargat i aplanat. La sola reptant comença a la base de la placa cefàlica.[6]
Classificació modifica
Durant més de 80 anys, es va considerar que la família dels bipalins contenia un únic gènere, Bipalium. Tanmateix, aquest gènere no era homogeni i l'any 1998 es va establir un segon gènere, Novibipalium. L'any 2001 es va diferenciar un tercer gènere, Humbertium.[8] Finalment, l'any 2002 es va establir un gènere col·lectiu o "calaix de sastre" en el que classificar tots aquells espècimens que no s'han pogut descriure basant-se en la morfologia interna, els Diversibipalium.[6]
Referències modifica
- ↑ Sluys, Ronald; Kawakatsu, Masaharu; Riutort, Marta; Baguñà, Jaume «A new higher classification of planarian flatworms (Platyhelminthes, Tricladida)» (en anglès). Journal of Natural History, 43, 29-30, 2009, pàg. 1763-1777. DOI: 10.1080/00222930902741669.
- ↑ Shirasawa, Y.; Makino, N. «Light and electron microscopic studies on the normal and regenerating photoreceptor of a land planarian (Bipalium fuscatum)» (en anglès). Bull. Tokyo. Med. Coll., 7, 1981, pàg. 35-50.
- ↑ Sluys, Ronald. A monograph of the Marine Triclads [Una monografia dels triclàdides marins] (en anglès). Rotterdam: CRCPress / Balkema, juny 1989, p. 480. ISBN 9789061918721.
- ↑ Ogren, Robert E., Kawakatsu, M., Froehlich, Eudoxia Maria, 1992. Additions and corrections of the previous land planarian indices of the world (Turbellaria, Tricladida, Terricola). Bull. Fuji Women's College, No.30, Ser. II: 59-103.
- ↑ Álvarez-Presas, M, Baguñà J, Riutort M. 2008. Molecular phylogeny of land and freshwater planarians (Tricladida, Platyhelminthes): from freshwater to land and back. Molecular Phylogenetics and Evolution. 47:555-568.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Kawakatsu, M., Ogren, R. E., Froehlich, E. M. & Sasaki, G.-Y., 2002. Miscellaneous Papers on Turbellarians, Article II. Additions and corrections of the previous land planarian indices of the world (Turbellaria, Seriata, Tricladida, Terricola). Additions and corrections of the previous land planarian indices of the world - 10. Bull. Fuji Women's Univ., (40), II: 162-177. Kawakatsu’s Home Page. http://www.riverwin.jp/pl/. Land planarian indices series: 2002.
- ↑ Winsor, L.; Johns, P. M.; Barker, G. M. (2004). Terrestrial planarians (Platyhelminthes: Turbellaria: Tricladida: Continenticola) predaceous on terrestrial gastropods. In: Barker, G. (ed.), Natural Enemies of Terrestrial Molluscs, pp. 227-278.
- ↑ Ogren, Robert E.; Sluys, Ronald «The genus Humbertium gen. nov., a new taxon of the land planarian family Bipaliidae (Tricladida, Terricola)» (en anglès). Belgian Journal of Zoology, 131, Suplement 1, 2001, pàg. 201-204.[Enllaç no actiu]