Bisó

gènere de mamífers

Els bisons (Bison) constitueixen un gènere d'ungulats que pertanyen a la família dels bòvids. Actualment es troben reduïts a dues espècies: el bisó americà (Bison bison) que viu preferentment en les grans planícies dels Estats Units i el Canadà i l'amenaçat bisó europeu (Bison bonasus), confinat a algunes àrees protegides d'Europa de l'Est.

Infotaula d'ésser viuBisó
Bison Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font depell de bisó Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaBovidae
SubfamíliaBovinae
GènereBison Modifica el valor a Wikidata
H. Smith, 1827
Espècies
Bisons al sostre de la cova d'Altamira.

El gènere més pròxim és Bos, amb el que pot arribar a generar híbrids en captivitat com el beefalo (Bison sp. × Bos taurus) i el yakalo (Bison bison × Bos grunniens). Les dues espècies del gènere Bison també poden creuar-se entre si, generant normalment individus fèrtils.

El gènere sembla tenir el seu origen al sud d'Àsia durant el Pliocè, on sorgiren una sèrie de formes gràcils de potes llargues, cap petit i gep poc pronunciat que després s'expandiren per la resta del continent i Europa. L'arribada de formes robustes similars a les actuals es produí a l'Àsia central durant les glaciacions del Plistocè, que al final d'aquesta època sortirien d'Euràsia per colonitzar Nord-amèrica. Els canvis climàtics posteriors acabaren per extingir els bisons a l'Àsia (amb l'excepció del Caucas, on sobrevisqué una subespècie endèmica fins a començaments del segle xx) i per individualitzar una espècie brostejadora i pròpia de boscos a Europa i una altra a Amèrica, la qual es divideix, al seu torn en dues subespècies diferents, una pasturadora a les planes (B. b. bison) i una altra d'hàbits forestals (B. b. athabascae).

Les qualitats físiques característiques del bisó li han permès obtenir certs avantatges, tal com quan es troba envoltat de neu i utilitza la seva voluminosa testa per moure-la i així trobar pastura o obrir pas. També és dels pocs animals, si no l'únic, que s'enfronta a les tempestes en lloc d'allunyar-se'n. Això li era molt favorable quan, en el passat, migrava llargues distàncies, però ara en estar confinat, el seu desplaçament és molt més limitat i aquesta actitud ha perdut vàlua de supervivència per a l'espècie. Els depredadors del bisó sol ser els llops i els ossos bruns, i quant son cries solen ser els coiots i els óssoss negres americàns.

Taxonomia

modifica

Fòssils

modifica

Actuals

modifica
Bison bison athabascae
Bison bison bison
Bison bonasus borasus
Bison bonasus caucasicus (extingit, 1930)
Bison bonasus hungarorum (extingit, 1790)