Viquipèdia

Blanca Catalán de Ocón i de Gayolà

botànica espanyola

Blanca Catalán de Ocón i de Gayolà (Calataiud, 22 d'agost de 1860 - Vitòria, 17 de març de 1904) es considera la primera botànica espanyola, i té el seu nom en la nomenclatura científica.[1][2][3]

Plantilla:Infotaula personaBlanca Catalán de Ocón i de Gayolà

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 agost 1860 Modifica el valor a Wikidata
Calataiud (província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1904 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Vitòria (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbotànica, col·leccionista de plantes Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansClotilde Catalán de Ocón yi de Gayolà Modifica el valor a Wikidata
Saxifraga carpetana, va ser batejada com a S. blanca en el seu honor pel botànic HM Willkomm.
Il·lustració de Linaria alba

Biografia

modifica

Va néixer el 1860 a la localitat saragossana de Calataiud, però des de petita va residir amb la seva família a Monreal del Campo, Terol. La seva mare, Loreto de Gayolà i de Casanovas, educada a Suïssa, va encoratjar les seves filles a desenvolupar els seus interessos per la botànica i l'entomologia i els va inculcar l'amor per la natura, que van gaudir sobretot a la casa de La Campana, a Valdecabriel, a la serra d'Albarrasí, on passaven llargues temporades.[2] Igual que la seva germana Clotilde Catalán d'Ocón, va cultivar també la poesia.

Blanca Catalán va fer un petit herbari amb plantes de la zona d'Albarrasí, algunes de les quals eren espècies desconegudes. El canonge i botànic d'Albarrasí Bernardo Zapater la va posar en contacte amb el botànic alemany Heinrich Moritz Willkomm, que preparava el seu gran Prodromus Florae Hispanicae.[2] Willkomm va inscriure el nom de Blanca al costat dels principals recol·lectors de plantes en la seva obra sobre la flora espanyola, i representa en una làmina la Saxifraga blanca.[4]

Va ser reconeguda també pel botànic aragonès Francisco Loscos Bernal, fet que la va convertir en la primera botànica espanyola que va inscriure el seu nom en la nomenclatura científica universal. Loscos també es faria ressò aquests mateixos anys dels treballs de la naturalista al seu Tractat de plantes d'Aragó.[5] Es va relacionar també amb el botànic valencià Carlos Pau, que li va dedicar el nom de l'espècie Linaria blanca (subespècie de la Linaria repens) [6] i va descriure algunes de les espècies que ella li havia enviat, com Serratula albarracinensis (reanomenada Klasea nudicaulis).[3] En virtut d'aquestes activitats, poc usuals en una dona del seu temps, Willkomm, en una carta a Zapater del 1879, la va considerar “la primera botànica d'Espanya”.[2][7]

Se'n conserven dos dels seus herbaris: Records de la Serra d'Albarrasí. Herbari de botànica de plantes rares de Valdecabriel i Souvenir des Aigues-Bonnes. Herbier de Botanique des plantes rares de la Vallée d'Ossau.[8]

El 1888, Blanca es va casar amb el jutge de Cartagena Enrique Ruiz del Castillo, destinat al jutjat de Vitòria, i va tenir dos fills. El 17 de març del 1904 va morir d'una malaltia pulmonar.[9]

L'any 2019, l'escriptora Claudia Casanova va publicar l'obra de ficció Història d'una flor, basada en la vida de Blanca Catalán de Ocón.[10][11]

Referències

modifica
  1. ↑ Vila, Esther Utrilla Pérez, Maria Labró. «Més enllà d'Hipàcia i de Marie Curie», 10-02-2023. [Consulta: 17 febrer 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Blanca Catalán de Ocón». DB-e.
  3. ↑ 3,0 3,1 Capsir, Mireia. «Espores - BLANCA CATALÁN, LA PRIMERA BOTÁNICA EN LA NOMENCLATURA CIENTÍFICA» (en espanyol europeu). espores.org. Arxivat de l'original el 14 de febrer de 2019. [Consulta: 2 febrer 2019].
  4. ↑ Galdeano, Laura. «La primera española que dio su nombre a una flor» (en espanyol europeu). Libertad Digital - Cultura, 24-01-2019. [Consulta: 2 febrer 2019].
  5. ↑ Loscos Bernal, Francisco. Tratado de plantas de Aragon. [s.n.], 1876-1877. 
  6. ↑ «Linaria repens». asturnatura. [Consulta: 27 maig 2019].
  7. ↑ «Catalán de Ocón, Blanca - Página de voz - Gran Enciclopedia Aragonesa OnLine». www.enciclopedia-aragonesa.com. Arxivat de l'original el 2019-02-14. [Consulta: 2 febrer 2019].
  8. ↑ «Blanca Catalán de Ocón, la primera y desconocida botánica española». librujula. Arxivat de l'original el 25 de setembre de 2020. [Consulta: 27 maig 2019].
  9. ↑ Ilecara. «MUJERES QUE HACEN LA HISTORIA - BREVES BIOGRAFÍAS: Siglo XIX - Blanca Catalán de Ocón». MUJERES QUE HACEN LA HISTORIA - BREVES BIOGRAFÍAS, 13-09-2010. [Consulta: 2 febrer 2019].
  10. ↑ «Claudia Casanova: 'La rebeldía a veces abre caminos muy interesantes'» (en castellà). www.eitb.eus. [Consulta: 2 febrer 2019].
  11. ↑ CLAUDIA., CASANOVA,. HISTORIA DE UNA FLOR/ HISTORY OF A FLOWER.. EDICIONES B, 2019. ISBN 8466664645. OCLC 1078891031. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Blanca_Catalán_de_Ocón_i_de_Gayolà&oldid=33742152»