Blaps lusitanica

*Blaps lusitanica*
	;
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Coleoptera
Família	Tenebrionidae
Tribu	Blaptini
Gènere	Blaps
Espècie	Blaps lusitanica ;

Blaps lusitanica, anomenat popularment escarabat pudent, és una espècie de coleòpter de la família Tenebrionidae, comuna a Catalunya. Aquesta espècie es caracteritza pel seu color negre i per expulsar un líquid pudent quan se sent amenaçada.

Característiques

Els adults mesuren entre 30 i 35 mm, per bé que alguns exemplars arriben als 5 cm. Són de color negre mat. Tenen el cos el·líptic i a l'extrem de l'abdomen hi tenen dues puntes paral·leles unides (mucrons). El tegument és llis i els èlitres estan soldats entre si, amb una línia marcada al llarg de la sutura elitral, per la qual cosa no poden volar. Tenen les potes robustes i llargues, sent el tercer parell (el posterior) el més llarg.

Identificació i Característiques Morfològiques

Identificació com a Coleòpter: Els coleòpters es reconeixen per tenir èlitres, que són aletes dures i esclerotitzades que cobreixen les ales posteriors membranoses i l'abdomen quan no estan volant. En el cas de Blaps lusitanica, els èlitres estan soldats entre si, impedint-los volar. També s’observa el protòrax, que s’articula de la resta del tòrax, i que es gran i en forma d’escut. Blaps lusitánica també presenta les esternites abdominals fortament esclerotitzades i els tèrguits ho estan menys que els èlitres. A més, presenten mandíbules ben desenvolupades per a mastegar, característiques comunes dels coleòpters. Les seves antenes són segmentades i poden variar en forma i mida, però solen ser filiformes, amb segments clarament definits.

Característiques de Tenebrionidae: Els membres de la família Tenebrionidae, es distingeixen per tenir una configuració tarsal 5-5-4, amb cinc artells en els tarsos anteriors i mitjans, i quatre artells en els posteriors. L’abdomen sovint presenta 5 esternites visibles, les tres primeres fusionades i immòbils. Les antenes com en el cas de Blaps lusitanica presenten 11 segments i son relativament curtes. Les seves glàndules defensives tenen la capacitat de produir substàncies químiques per defensar-se, com el líquid pudent de Blaps lusitanica. Els èlitres d'aquesta família sovint són foscos i amb una textura rugosa o llisa i poden presentar costelles longitudinals.

Característiques de Blaps: Talla mitjana, gran o molt gran, forma més o menys allargada i de color negre intens. El cap és proporcionalment més petit que el cos, i esta estrangulat després del ulls. Els quatre últims artells de les antebes són curts i globulosos i amb una pubescència aparent. Presenten protòrax fortament aplicat contra la base dels èlitres i més o menys convexa per sobre. Èlitres ovalats i allargats amb apèndix caudal. Potes llargues, fèmurs i tibies cilindriques i ordinàries, tarsos molt poc comprimits amb l'útlim artell prolongat cap avall. L'organ copulador dels mascles es vaginat, glabre i en forma d'etoig llarg tancat. Presenten dimorfisme sexual realtivament acusat diferenciable per els èlitres i els pels entre el primer i segon segment abdominal en mascles.

Característiques Morfològiques Addicionals

Antenes i Mandíbules: Presenten antenes llargues, filiformes i robustes amb 11 segments ben definits. Les mandíbules estan ben desenvolupades i adaptades per a la mastigació. Els quatre últims artells de les antenes són curts i globulosos, sovint amb una pubescència molt aparent.

Protòrax i Èlitres: Els seus èlitres són llisos, abombats, i en fort pendent per derrere. Sense patrons visibles, però amb una línia marcada al llarg de la sutura elitral que és especialment notable. L'apèndix caudal ben desenvolupat en mascle i menys en famelles. Les seves potes són llargues i robustes, amb espines en els fèmurs, especialment en les potes posteriors, que ajuden en el desplaçament i en la defensa.

Abdòmen i òrgan copulador: Tubercle del primer estern abdominal del mascle molt manifest i situat en la meitat anterior del segment. La falta de pelositat entre el primer i segon estern abdominal en mascles el parmet diferenciar de Blaps hispanica espècie molt similar. La part apical del òrgan copulador de la mascle és de costats convergents en la primera meitat, subparal·lels en la segona i aguts en la extremitat.

Semblances morfològiques amb Blaps hispanica

Blaps lusitanica i Blaps hispanica coexisteixen en una àmplia zona de la Península Ibèrica. Les dues espècies van ser descrites en diferents èpoques; Blaps lusitanica per Herbst el 1799, basant-se en material del nord de Portugal i el nord-oest d'Espanya, i Blaps hispanica per Solier el 1848, simplement indicada com a provinent d'"Espanya".

Ambdues espècies tenen una morfologia externa pràcticament idèntica, sense diferències apreciables. Tot i així, els mascles de les dues espècies es poden distingir per un caràcter específic: els mascles de Blaps hispanica presenten un matoll de pèls entre els primers i segons esternits abdominals, mentre que els mascles de Blaps lusitanica no el tenen. Si les famelles d'aquestes espècies no es troben acompanyades d'un mascle, no poden ser determinades.

Reproducció

La reproducció de Blaps lusitanica és sexual, amb còpula entre un mascle i una femella i fecundació interna. Són ovípars; després que la femella pon els ous, en surten unes larves de color marró amb aspecte vermiforme (forma de cuc) i amb segments al llarg de tot el cos.

Com tots els coleòpters Blaps lusitanica és holometàbol (metamorfosi completa) i segueix un cicle biològic amb quatre fases diferents durant la seva vida: ou, larva, pupa i imago (adult). No només passa per canvis físics i estructurals, sinó que també experimenta canvis a nivell cel·lular i en el mode de vida.

Hàbitat i alimentació

Blaps lusitanica es distribueix en una varietat d'hàbitats, incloent zones amb sòls diversos, vegetació específica, i condicions climàtiques particulars. Aquesta espècie es troba activa durant tot l'any, excepte durant els mesos més freds, amb una activitat màxima a la primavera i a la tardor.

Es troben tant al camp com en construccions humanes, preferint llocs humits i foscos com cellers i soterranis, tot i estar adaptats a la falta d’aigua al presentar una cutícula gruixuda evitant la dessecació. Prefereixen hàbitats on poden trobar matèria orgànica en descomposició, com fullaraca i detritus en zones rurals. La seva distribució es troba des del nivell del mar fins a zones més muntanyoses, tot i que tenen preferència per ambients de mitja muntanya. Viuen en zones principalment caracteritzades per el matorral o carrascar mediterrani sec en mosaic o en prats de gramínies on les condicions climàtique permeten la existencia composta per matorrals que els serveixen de refugi davant les seves altes temperatures. A més destaquen per haver-se trobat també en saladars, zones més extremses on destaca la quantitat de sals de sol i la gran conductivitat elèctrica

S'alimenten principalment de matèria orgànica en descomposició, incloent-hi excrements i restes d'aliments i deixalles humanes així com restes de matèria vegetal. Aquesta dieta sapròbia els converteix en descomponedors importants en els seus ecosistemes.

Ecologia

Blaps lusitanica juga un paper important en els ecosistemes com a descomponedor. Ajuda a descompondre la matèria orgànica, contribuint al cicle de nutrients en el sòl. Tendeixen a ocupar zones fosques i humides, com soterranis, cellers i altres estructures humanes on poden trobar refugi i aliment, tot i que també es distribueixen en zones no urbanes.

A més del seu paper com a descomponedors, els Blaps lusitanica són una part integral de la cadena alimentària, servint com a presa per a diversos predadors, incloent-hi ocells, rèptils i petits mamífers. La seva presència en els ecosistemes indica un entorn saludable amb una bona quantitat de matèria orgànica en descomposició. A més, com que sovint es troben en zones humanes, poden actuar com a bioindicadors de la qualitat ambiental de les estructures en les quals es refugien.

Comportament

Mostra una activitat pràticament continuada al llarg de l'any, excepte durant els mesos més freds. A la primavera i a la tardor, la seva activitat és màxima, coincidint amb les condicions climàtiques favorables.

Són d'hàbits nocturns, encara que es poden veure a la llum del dia desplaçant-se lentament per canviar d'ubicació, sempre amb el cos clarament elevat sobre el terra. Quan se senten amenaçats, amaguen el cap i aixequen l'abdomen, adoptant una postura d'amenaça. En aquest estat, poden segregar una substància irritant i pudent que deixa una taca marronosa a la pell. Aquesta substància actua com a defensa contra predadors i altres amenaces potencials. Malgrat aquesta defensa, són completament inofensius per als humans.

Espècies semblants

Referències

Cartagena, M. C., Galante E., (2003). Ecología del género Blaps Fabricius, 1775 en el sudeste ibérico (Coleoptera, Tenebrionidae). Sociedad Entomologica Aragonesa. 12 (2001). 43-53.
Fernandez, M. J.C., (2010). Un nuevo representante del género Blaps Fabricius, 1775 de la península ibérica: Blaps tichyin. sp. (Coleoptera, Tenebrionidae). Sociedad Entomologica Aragonesa. 47 (2010). 181-185.
Español, F., (1961). Los Blaps de la península ibérica (Col. Tenebrionidae). Revista española de entomología. 37(4)-399-414.
Viñolas, A., (1989). El complejo Blaps lusitanica Herbest e Hispanica Solier. Revista española de entomología. 5. 35-38