Bol·lard
Un bol·lard [1] és un cos més o menys cilíndric de baixa altura, fabricat en pedra, alumini fos, acer inoxidable o ferro, depenent de la seva finalitat. El terme originalment es referia a un cos massís en un vaixell o moll utilitzat principalment per amarrar vaixells. Actualment també es refereix als objectes instal·lats per controlar el trànsit rodat o dissenyats per evitar que els vehicles d'automòbil xoquin contra vianants i estructures. En els darrers anys el bol·lard ha estat utilitzat efectivament evitant atacs vehiculars contra vianants.[2]
Tipus de bol·lards modifica
.jpg)
En general s'ancora a terra per impedir el pas de vehicles a àrees de vianants. És part del mobiliari urbà i s'usa principalment en fileres per evitar que vehicles ocupin l'espai de vianants (voreres). Tot i que la tendència general és la de pensar que un bol·lard és el mateix que un pivot, experts en mobiliari urbà han aclarit en repetides ocasions que la diferència entre l'un i l'altre és el gruix, sent el primer més gruixut i baix i el segon més prim i llarg. Alguns comerços els instal·len davant dels seus aparadors a causa del perill de robatori per allunatge. El bol·lard no és recomanable com a control d'accés a colònies pel perill de col·lisió.[3]
En l'actualitat, hi ha bol·lards mecànics que es retreuen automàticament dins del sòl. Existeixen també bol·lards amb funcions intel·ligents de control de trànsit i il·luminació, com els de la Porta del Sol a Vigo, Espanya .[4]
- Tipus de bol·lards metàl·lics
Fixos: fixació mitjançant encastament directe a terra.
Extraïbles: són bol·lards fixos, preparats per convertir-se en extraïbles afegint una base galvanitzada dissenyada per a aquest efecte.
Retràctils: poden amagar-se a terra i permetre així l'accés a la via.
Antiallunatge: especialment dissenyats per a la protecció de locals.
Funció modifica
La funció principal del bol·lard és evitar que els vehicles accedeixin o aparquin en zones on el tenen prohibit. Se solen instal·lar per protegir zones freqüentades per vianants o ciclistes. Els bol·lards es poden utilitzar per controlar la mida d'entrada de trànsit limitant els moviments o per controlar la velocitat del trànsit reduint l'espai disponible. L'Institut d'Investigació del Transport d'Israel va trobar que posar bol·lards als enllaços viaris per controlar el trànsit també va reduir els accidents.[5]
Crítica modifica
Avantatges modifica
- És un mètode de baix cost inicial, baix manteniment i alta efectivitat, fàcilment instal·lat a gairebé qualsevol superfície de la ciutat.
- Protegeixen efectivament l'espai públic, les zones de vianants i el ciclisme d'invasió i abús per part de vehicles automotors.
- Afavoreix el trànsit als vianants en general i en major mesura a la gent gran, ja que regularment estan col·locats a nivell de carrer.
- Ha estat àmpliament utilitzat en grans ciutats de tot el món, cosa que dóna pes als arguments que validen la seva idoneïtat.
Desavantatges modifica
- Actuar com a element extremadament rígid, atès que quan un motorista o ciclista xoca contra aquest, cau a terra. Augmentar la gravetat duna caiguda o causar la mort.[6]
- És possible aconseguir resultats per mitjà de multes o trucant a grues. Tot i això, això comporta demores mentre les accions fan efecte, no eviten la invasió immediata de l'espai i generen alts costos en desviar recursos de Policia i altres organismes a controlar invasions a l'espai públic.
- Generar despeses de manteniment quan s'han de reposar a més del cost inicial.
- Igual que amb la barrera de seguretat, es qüestiona la seguretat d'aquests elements de mobiliari urbà.
- Poden provocar caigudes..
Bol·lard nàutic modifica
En l'argot mariner, el terme bol·lard[7] s'utilitza per fer referència a un tipus concret d'element d'amarratge en terra que permet fixar l'embarcació, conegut també com norai.[8]
A la majoria de països, en el context nàutic en què s'origina el terme, un bol·lard és un cos cilíndric de fusta o de ferro que es troba com a coberta d'un vaixell o vaixell, i que s'utilitza per subjectar cordes per al remolc, l'amarratge i altres finalitats; o el seu homòleg a terra, un un cos cilíndric curt de fusta, ferro o pedra en un moll en el qual s'hi poden amarrar les embarcacions. El Sailor's Word-Book de 1867 defineix una bol·lard en un context més específic com "una peça de fusta gruixuda a un balener, al voltant de la qual l'arponer dóna un gir a la corda, per tal de virar-la de manera constant i comprovar la velocitat de l'animal".[9][10] Els bol·lard dels vaixells, també es poden anomenar "norais".[11][12]
Referències modifica
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». [Consulta: 12 octubre 2023].
- ↑ «bolardo». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
- ↑ Tipos de bolardos
- ↑ Artemy Lebedev. «Pasacalles en Vigo. Video.», 14-01-2014.
- ↑ Driver behaviour and accident records at unsignalized urban intersections. Abishai Polusa, Department of Civil Engineering & Transportation Research Institute, Technion-Israel Institute of Technology, Haifa 32000, Israel. June 1984. Available online 4 July 2002.
- ↑ Muerte de un motorista con casco por golpear un bolardo
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». [Consulta: 12 octubre 2023].
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». [Consulta: 12 octubre 2023].
- ↑ «bollard». A: . Online. Oxford University Press. requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
- ↑ Chris Roberts, Heavy Words Lightly Thrown: The Reason Behind Rhyme, Thorndike Press, 2006 (ISBN 0-7862-8517-6)
- ↑ «bitt». A: . Online. Oxford University Press. requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
- ↑ Herwadkar, Nihar. «10 ship terms and definitions even smart people misuse». Marine Insight, 05-03-2019. [Consulta: 5 juny 2019].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bol·lard |