Viquipèdia

Bola esciòptica

Una bola esciòptica («scioptic ball» en anglès; sovint escrit «scioptric») és un dispositiu òptic format per una lent muntada en una ròtula allotjada en un suport. El conjunt esfera-lent, pot girar dins del suport per orientar l'objecte a visionar. Una expressió sinònima més actual podria ser "lent orientable".

Il·lustració d'una scioptric ball de Daniel Schwenter (1636).[1][2]
Lent orientable de 1741. Vegeu que la lent és exterior a l'articulació de ròtula (bola o esfera).

El dispositiu anterior pot adoptar formes molt diverses i ser construït en materials diferents. El centre de gir sempre és el centre de la bola, esfera o ròtula. La lent pot muntar-se a l’interior de la ròtula o a l’exterior.

Aquest sistema fou molt usat en càmeres obscures i esmentat en obres especialitzades.[3] [4] [5]

Al Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol hi ha un exemple físic de bola esciòptrica. [6]


Daniel Schwenter

modifica

L'alemany d'estudis orientals, matemàtic, inventor, poeta i bibliotecari Daniel Schwenter va escriure en el seu llibre Deliciae Physico-Mathematicae sobre un instrument que un home de Pappenheim li havia mostrat. Aquest instrument permetia que el moviment d'una lent es projectés més d'una escena a través de la càmera obscura. Consistia en una bola tan gran com un puny, a través del qual es feia un forat (AB) amb una lent adjunta a un costat (B). Aquesta pilota es col·locava a l'interior de dues meitats d'una part d'una bola buida que s'enganxava (CD), on es podia girar. Aquest dispositiu es connectava a la paret de la càmera obscura (EF).[7] Aquesta ròtula es va anomenar posteriorment scioptric ball.

Usos

modifica

L’ús tradicional de les lents orientables fou com a lents en càmeres fosques. Hom cercava una imatge de l’exterior per a ser projectada i vista a l’interior.

La propietat de concentrar la llum exterior i transportar-la a l’interior va permetre una funció similar a la del prisma de coberta, per a il·luminar recintes interiors foscos.

  •  
    El dibuix més antic publicat d'una càmera fosca. De Radio Astronomico et Geometrico de Gemma Frisius.[8]
  •  
    Diversos prismes de coberta, propietat particular d'un colleccionista. Originalment eren transparents o gairebé, i foren usats en vaixells reals. Els colors actuals són deguts a degradació química del vidre.[9]

Referències

modifica
  1. ↑ Webster, N. A Dictionary of the English Language: Revised and enlarged by Chauncey A. Goodrich. With pronouncing vocabularies of scripture, classical and geograph. names. Dav. Bogue, 1851, p. 989. 
  2. ↑ Schwenter, D. Deliciae Physico-Mathematicae: Deliciae physico-mathematicae, oder: Mathematische und philosophische Erquickstunden (etc.). 1 (en alemany). Dümler, 1651, p. 255 (Deliciae Physico-Mathematicae). 
  3. ↑ Bradbury, S. The Evolution of the Microscope. Elsevier Science, 2014, p. 154. ISBN 978-1-4831-6432-8. 
  4. ↑ Joyce, J. Scientific Dialogues Intended for the Instruction and Entertainment of Young People: In which the First Principles of Natural and Experimental Philosophy are Fully Explained. E. Parker, 1838, p. 253. 
  5. ↑ Adams, G. Lectures on Natural and Experimental Philosophy, Considered in It's Present State of Improvement: Describing in a Familiar and Easy Manner, the Principal Phenomena of Nature .... Hindmarsh, 1794, p. 197 (Lectures on Natural and Experimental Philosophy, Considered in It's Present State of Improvement: Describing in a Familiar and Easy Manner, the Principal Phenomena of Nature). 
  6. ↑ «Scioptric Ball». Museu del Cinema. [Consulta: 24 juliol 2024].
  7. ↑ Schwenter, D. Deliciae Physico-Mathematicae: Deliciae physico-mathematicae, oder: Mathematische und philosophische Erquickstunden (etc.). 1 (en alemany). Dümler, 1651, p. 182 (Deliciae Physico-Mathematicae). 
  8. ↑ Frisius, R.G.. De radio astronomico et geometrico liber (en italià). Greg. Bontius, 1545. 
  9. ↑ What causes the varied purple hues in old glass bottles?
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bola_esciòptica&oldid=33717465»