Bolet d'esca (grup de bolets)

Els bolets d'esca són bolets massissos que tenen la consistència del suro o de la fusta. Tots són perennes i anualment formen una capa de tubs que se superposa a la de l’any anterior^[1]^[2]

Primordialment són fongs descomponedors (poden ser paràsits i causar la mort de l'hoste) que creixen sobre substrats llenyosos (branques, troncs, soques o arrels), on produeixen un podriment fúngic, sovint bru.^{[cal citació]}

En fases juvenils, tots els bolets d’esca tenen aspecte de crosta i un bon nombre resta així en la fase adulta. En aquest cas els anomenem crostes d’esca. Els bolets d'esca adults solen tenir forma de peülla o unglot (bolets d’esca vers) o de ventall (ventalls d’esca), i acostumen a tenir una mida gran a molt gran. Tots ells resten durant mesos sobre el substrat sense perdre el seu aspecte ni la consistència.^{[cal citació]} A diferència dels bolets d'esca, que són bolets perennes i en el revers presenten una capa de tubs per any de vida, els bolets de soca són bolets anuals, per la qual cosa només disposen d’una capa de tubs.^{[cal citació]}

Diverses espècies de bolets d'esca han estat emprades tradicionalment per elaborar l’esca o com a medicinals. La carn és gairebé sempre bruna (en el gènere Fomitopsis és groguenca en les zones joves)^[3]^[4]

Grups de bolets d'esca

Es diferencien tres grans grups de bolets d'esca:

Bolets d'esca vers

Grup molt extens, les espècies de bolets d'esca vers més corrents són:^[1]^[2]

Fomes fomentarius, bolet d’esca
Fomitopsis pinicola, bolet d’esca marginat
Phellinus pomaceus, bolet d’esca dels fruiters
Porodaedalea pini, bolet d’esca de pi
Fomitiporia rosmarini, bolet d’esca de romaní
Fomitoporia robusta, bolet d’esca de roure
Phellinus igniarius, bolet d’esca de salze
Fomitopsis officinalis, bolet d’esca medicinal

Crostes d'esca

Les espècies de crostes d'esca més corrents són:^[1]^[2]

Szczepkamyces campestris, crosta d’esca d’alzina
Perenniporia rosmarini, crosta d’esca de romaní
Fomitiporia punctata, crosta d’esca encoixinada
Fuscoporia ferruginosa, crosta d’esca rovellada
Fuscoporia contigua, crosta d’esca de porus fins
Perenniporia medulla-panis, crosta d’esca de molla de pa

Ventalls d'esca

Les espècies de ventalls d'esca més corrents són:

Ventalls de carn clara:
- Cerrena unicolor, ventall d’esca de molsa
- Oxyporus populinus, ventall d’esca de pollancre
- Daedalea quercina, ventall d’esca de roure
- Heterobasidion annosum, ventall d’esca de vora blanca o ventall d’esca de les arrels
Ventalls de carn bruna:
- Ganoderma applanatum, ventall d’esca aplanat
- Fuscoporia torulosa, ventall d’esca d’alzina
- Gloeophyllum abietinum, ventall d’esca d’avet
- Ganoderma adspersum, ventall d’esca engruixit
- Gloeophyllum sepiarium, ventall d’esca de les tanques

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
↑ Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
↑ Bernicchia, Annarosa. Polyporaceae s.l. Alassio (Savona): Ed. Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-5-3.

[Clau-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.

[Bolets-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.

[3] Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.

[4] Bernicchia, Annarosa. Polyporaceae s.l. Alassio (Savona): Ed. Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-5-3.

[1]

[2]

[3]

[4]