Viquipèdia

Bonaventure Petit

compositor francès

Bonaventure François Joseph Petit (Prada, Conflent, 14 d'octubre de 1811 - Perpinyà, Rosselló, 3 de març de 1901) va ser un professor de piano, organista i compositor nord-català.

Infotaula de personaBonaventure Petit

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Bonaventure François Joseph Petit Modifica el valor a Wikidata
14 octubre 1811 Modifica el valor a Wikidata
Prada (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1901 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, músic Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano i orgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsÉmile Petit Modifica el valor a Wikidata
GermansFélix Petit Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Joventut modifica

Bonaventure Petit va néixer el 14 d'octubre de 1811 (a les sis de la matinada) a Prada. Era fill del perruquer Félix Petit i de Thérèse Bès, sense professió.[1] Era el cinquè de nou germans. Les seves necrologies i biografies ens informen que era alumne del Petit Seminari de Prada i que va rebre classes de violí del seu pare, i del germà Pascual, monjo franciscà expulsat d'Espanya, les primeres lliçons de piano i harmonia.[2] Més tard va marxar a París, on va seguir els seus estudis amb Jacques Fromental Halévy (harmonia i composició) i Louis James Alfred Lefébure-Wély (orgue)[3] Fins ara, cap evidència confirma aquesta informació.

Inicis modifica

Des que el 1829, amb 19 anys, es va instal·lar al carrer Gran de Sant Jaume de Perpinyà,[4] Bonaventure Petit va assumir paral·lelament les funcions d'organista, presumiblement a l'església de Santa Maria de la Real (Perpinyà) i professor de piano al Pensionat del Sagrat Cor. A poc a poc, es dona a conèixer en la societat perpinyanenca El gener de 1833, va donar un primer concert,[5] el novembre de 1839, va crear la seva primera missa per solistes, cor i orquestra,[6] al març de 1842, el seu primer Stabat Mater.[7][8] Durant aquest període, el 29 de gener de 1835, es va casar amb Marie Francès, sense professió, de 20 anys. D'aquesta unió nasqueren sis fills, entre ells Émile Petit (1846-1923) que seguirà una carrera musical a la imatge del seu pare. La filla major d'Émile Petit, Marie Antoinette (1873-1942), professora i compositora de piano, es casarà a Perpinyà el 10 de febrer de 1903 amb l'escultor Jean-Baptiste Belloc.

 
Transcripció per piano de la Festa vilatana sobre aires rossellonesos

Reconeixements modifica

En març de 1845, després d'un concurs, és nomenat organista titular del gran orgue de la catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà.[9] Independentment del cas, rep 1.200 francs l'any de sou. Aquest nomenament demostra una promoció social real. Aquest tercer període de la seva vida coincideix amb la creació de gairebé totes les seves obres que inclouen una gran òpera, Velléda (1853),[10] tres òperes còmiques, Gérardo ou l'Orphelin de Pietra-Santa (1846),[11] Le bailli du village (1860)[12] i La clochette d'amour (1861)[13] escrits per al Teatre Municipal de Perpinyà, divuit misses, una de Rèquiem (1864)[14] per solistes, cor i gran orquestra a la memòria de Monsenyor Philippe Gerbet, tres Stabat Mater (1842, 1866[15] i 1874),[16] motets, música simfònica, peces per piano, melodies, cants patriòtics … No té cap obra per òrgan, malgrat la insistència dels seus contemporanis en posar per escrit les seves improvisacions jugades durant els nombrosos serveis de la catedral. A l'òrgan, va reivindicar que tenia per mestres als organistes Lefébure-Wély i Fessy. El 1894 fou nomenat professor d'harmonia i piano (homes) a l'Escola Nacional de Música de Perpinyà.[17] Com es pot veure des dels informes d'inspecció,[18] la seva gran edat no li permetrà continuar amb les seves classes. Bonaventure Petit va morir el 3 de març de 1901 a Perpinyà a l‘edat de 89 anys.[19] És sebollit al cementiri de Sant Martí de Perpinyà.[20]

« « Tot plegat el mestre no va tenir renom a França per viure en un teatre menys restringit. Forçat mentre mirava a si mateix i es limitava a Perpinyà, es va replegar i no va entrar en contacte amb famosos que s'han succeït a França des de París. L'artista cristià des del punt de vista professional ha guanyat però la seva fama ha perdut. Això explica per què la majoria de les seves obres han estat enterrades a la seva biblioteca. Els excavadors del futur trobaran veritables tresors inexplorats. »[21] »

Obres modifica

Les obres d'aquest músic es conserven principalment al Departament de Música de la Biblioteca Nacional (Lloc Richelieu-Louvois), als Arxius departamentals dels Pirineus Orientals (Fons 89 J i 124 J) així com a la Mediateca central de Perpinyà.

El fons 124 J dipositat per Jacqueline Molins i Jean-Louis Pech, descendents de Bonaventure Petit, conserva les obres d'aquest músic.

Extrets del Fons musical Petit 124 J conservat als Arxius deparamentals dels Pirineus Orientals (Perpinyà)
Cota Obra Fitxa de catalogació
124J7 Missa de Rèquiem Missa n. 8 o Missa de rèquiem. Manuscrit, 1864, [219 p.], 33cm.

Solistes i cor mixt amb acompanyament d'una gran orquestra.

"A la memòria de Monsenyor Gerbet, bisbe de Perpinyà Missa de Requiem (8a missa), composta per B. Petit, organista de la catedral de Perpinyà. Aquesta missa va ser cantada per primera vegada, l'11 d'agost de 1864, al funeral del bisbe Gerbet, bisbe de Perpinyà."

124J8

124J9
124J10
124J23
124J24
124J25

 Misses Missa n. 9. Manuscrit, [ca 1865-1870], [56 p.], 35 cm.

Missa n. 17. Manuscrit, [ca 1890], [33 p.], 37 x 29 cm.

Missa en mi b major. Missa a 4 parts. Manuscrit, [ca 1880], [13 p.], 36 x 28 cm.

Missa. Manuscrit, Sense data, 69 p., 35 x 26,5 cm.

Missa breu. Manuscrit, Sense data, 43 p., 34 x 26 cm.

Missa n. 5. Manuscrit, Sense data, 124 p., 35 x 27 cm.

124J22 Oratori "Alegria dels pastors a la vista de Jesús naixent (Nadala)."

Manuscrit, Sense data [53 p.], 36,5 x 27,5 cm.

Part del gran òrgan, parts dels cors, material d'orquestra i conductor.

124J11 Stabat Mater n°1 Stabat Mater n°1. Manuscrit, [1842], [117 p.], 34 cm.

cor d'homes (alts, tenors, baixos) amb acompanyament d'un quartet de cordes.

1a execució : Perpinyà, Església de Santa Maria de la Real, dijous 24 març 1842 [Dijous Sant].

124J12 Stabat Mater n. 2 Stabat Mater n. 2

1a execució : Perpinyà, Capella de les Germanetes dels Pobres, dimars 27 març 1866.

- Manuscrit, Sense data, 129 p., 35,5 x 27 cm.

Conductor orchestra i cor.

- Manuscrit, Sense data, 87 p., 35,5 x 27 cm.

Solos, duos, trio, quartet i cor alternat amb el cant de l'església o amb l'orgue i amb acompanyament d'harmònium i de piano.

- Manuscrit, Sense data, [25 p.], 36 x 27 cm.

Part per piano.

- Manuscrit, Sense data, [87 p.], 26 cm.

Solos, duos, trios i cor amb acompanyament d'orgue o d'harmònium alternats amb el gran orgue o el cant.

Velléda « Velléda », gran òpera tragilírica en quatre actes, lletres de M. Camps. Conductor, Manuscrit, [1853], [440 p.], 35 cm.

Papers : Quintili Var (fa), Armini (ut 4), Freymold (fa), el prefecte del camp, un guerrer gal (fa), Quintília (Velléda) (ut 1), Thuzelda (sol).

Inc. : « La vida és incerta, beurem al déu de l'atzar! »

A noter : 1a representació a Perpinyà, teatre de la vila, el 7 abril 1853.

124J18 L'agutzil de la vila « L'Agutzil de la vila », òpera còmica en tres actes, lletres de M.***. Conductor, Manuscrit, [1860], [393 p.], 35 cm.

Rôles : Le Bailli (fa), Beatrix (sol), Jeannette (sol), Lucile (ut 1), Raymond (fa), Gérard (ut 4), Tobie (sol), le Greffier.

Inc. : « Amics uns instants i Monsenyor és entre nosaltres. »

A notar : 1a representació a Perpinyà, teatre de la vila, febrer 1860.

121J21 Festa vilatana, simfonia pastoral amb cor « Festa vilatana », simfonia pastoral amb cor.

Aquesta simfonia reprèn els aires coneguts com « Lou Pardal », «Lous goigs dals ous » ou encore « Mountagnas ragaladas » (ortografia de B. Petit).

A notar : 1a representació a Perpinyà, plaça del viver, música de la línia 17e regiment infanteria de línia sota la direcció de Certon, desembre de 1867.

- Manuscrit, Sense data, 90 p., 34 x 26,5 cm.

« A Monsieur Justin Durand, simfonia pastoral sobre aires rossellonesos (amb cor ad libitum) ».

cor mixt ad libitum amb acompanyament d'una gran orquestra.

- Manuscrit, Sense data, [50 p.], 28 x 34,5 cm.

Conductor de la versió per orquestra de coure (sens cor).

- Manuscrit, Sense data, [16 p.], 35,5 x 27 cm.

« Festa vilatana. Fantasia pastoral sobre aires rossellonesos ».

Versió per piano (sens cor).

Altres obres

Notes i referències modifica

  1. ↑ Fabricio Cardenas. «Extrait de naissance de Bonaventure Petit». Vieux papiers des Pyrénées-Orientales. [Consulta: 14 octubre 2016].
  2. ↑ «Les obsèques de M. B. Petit». Le Roussillon, 55, mars 1901, pàg. 3.
  3. ↑ Horace Chauvet «Billet du jour : l'organiste Bonaventure Petit». L'Indépendant des Pyrénées-Orientales, 62, mars 1901, pàg. 1.
  4. ↑ Recensement de la population de la commune de Perpignan de 1831 (F1-7, Archives communales de Perpignan)
  5. ↑ «Perpignan : le concert donné par la société lyrique...». Journal du département des Pyrénées-Orientales, 5, février 1833, pàg. 2.
  6. ↑ «Feuilleton. Au moment de mettre sous presse...». Journal du département des Pyrénées-Orientales, 47, novembre 1839, pàg. 2-3.
  7. ↑ «Musique sacrée : Stabat de M. Petit». Journal du département des Pyrénées-Orientales, 13, mars 1842, pàg. 2-3.
  8. ↑ De C**** «Encore un mot sur le Stabat de M. Petit». Journal du département des Pyrénées-Orientales, 14, avril 1842, pàg. 1-2.
  9. ↑ «Orgue de la cathédrale». Le journal des Pyrénées-Orientales, 3, janvier 1845, pàg. 2.
  10. ↑ F.C. «Théâtre de Perpignan : 1re représentation de Velléda, grand opéra en 3 actes». Le journal des Pyrénées-Orientales, 26, avril 1853, pàg. 1-4.
  11. ↑ I.D. «Théâtre : Gérardo ou l'orphelin de Pietra-Santa, opéra-comique en 2 actes, paroles de MM. Darras et Mattes, musique de M. Petit». Journal des Pyrénées-Orientales, 32, avril 1846, pàg. 1-3.
  12. ↑ S. «Chronique locale : théâtre de Perpignan». Journal des Pyrénées-Orientales, 14, février 1860, pàg. 2-3.
  13. ↑ C. «Théâtre de Perpignan : première représentation de la Clochette d'amour, opéra en un acte, paroles de M. S... de Paris, musique de M. Petit, de Perpignan». Journal des Pyrénées-Orientales, 96, décembre 1861, pàg. 2-3.
  14. ↑ Jean Baptiste Rodange «Chronique locale : nous venons d'assister aux funérailles...». Le journal des Pyrénées-Orientales, 62, août 1864, pàg. 2.
  15. ↑ J. R. et Jean Baptiste Rodange «La Semaine Sainte». Le journal des Pyrénées-Orientales, 25, avril 1866, pàg. 2-3.
  16. ↑ «Nouvelle du diocèse : la Maîtrise de la cathédrale a exécuté...». La semaine religieuse du diocèse de Perpignan, avril 1874, pàg. 158-160.
  17. ↑ Arrêté de nomination de Bonaventure Petit du 6 juin 1894 (D2-8, Archives communales de Perpignan)
  18. ↑ Rapports d'inspection 1883-1930 (4T135, Archives départementales des Pyrénées-Orientales)
  19. ↑ «Avis mortuaire». Le Roussillon, 53, mars 1901, pàg. 3.
  20. ↑ Registre du cimetière Saint-Martin de Perpignan, tombe n°1075
  21. ↑ L'ami «Bonaventure Petit». La Croix des Pyrénées-Orientales, 413 bis, mars 1901, pàg. 1.
  22. ↑ Dépliant d'information distribué lors de la représentation à Céret.
  23. ↑ Le Journal commercial, maritime, artistique, littéraire, illustré des Pyrénées-Orientales, 1896

Bibliografia modifica

  • Edouard Vallarino. Le théâtre de Perpignan. Perpinyà: Imprimerie de l'Indépendant, 1881. 
  • Joseph Falguère, « Galerie Roussillonnaise : Bonaventure Petit », Perpignan, Le journal commercial, maritime, artistique et littéraire des Pyrénées-Orientales, 1899, fascicule XXXVII.
  • Jean Capeille, Dictionnaire de biographies roussillonnaises, Perpignan, Comet,1914.
  • Enric Francès, André Toron et le ténor, 1815-1886 : Histoire de la musique des joglars en Catalogne Nord au XIXe siècle, Collioure, Institut de musique populaire de l'Europe méditerranéenne-Fédération sardaniste du Roussillon, 1986.
  • André Cortada, Cobles et joglars de Catalogne Nord, Perpignan, Trabucaire, 1989 ISBN 2-905828-20-X
  • Michelle Ros, Le conservatoire de Perpignan : 150 ans de musique, 1824-1988, Perpignan, Archives communales, 1991 ISBN 2-909444-00-7
  • Christine Tisseyre, Le théâtre municipal de Perpignan : un siècle de théâtre à Perpignan, 1811-1914, Perpignan, Archives communales, 1991 ISBN 2-909444-00-7
  • Fonds musical Petit 124 J des Archives départementales des Pyrénées-Orientales (Notice dans le Catalogue collectif de France).
  • Laurent Pie, Bonaventure Petit, la vie musicale à Perpignan au XIXe siècle, Université de Provence - Aix-Marseille I, mémoire de musicologie, 1992 (WorldCat 489829245).
  • Émile Claverie «Une saga familiale qui commence à Prades» (en francès). L'Indépendant, 15-02-2017, pàg. 20 [Consulta: 15 febrer 2017].

Enllaços externs modifica

  • Stabat mater n. 1 (1842) interpretat el 20 d'octubre de 2016 sota la direcció d'Hervé Rémond pels estudiants de l'Ecole Normale de l'Est de la Xina de Xanghai.
  • Stabat mater n. 2 (1866) interpretat en el marc del 29è Festival de Música Sacra de Perpinyà el de 28 març de 2015 sota la direcció d'Hervé Rémond.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bonaventure_Petit&oldid=30484833»