Bossòst

municipi de la Vall d'Aran (Catalunya)

Bossòst és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBossòst
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 47′ 15″ N, 0° 41′ 37″ E / 42.7875°N,0.69361111111111°E / 42.7875; 0.69361111111111
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Entitat territorial singularVall d'Aran Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.137 (2023) Modifica el valor a Wikidata (40,32 hab./km²)
Llars60 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialoccità
català Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície28,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perGarona Modifica el valor a Wikidata
Altitud710 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMontse de Burgos (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25550 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25059 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250595 Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC342 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbossost.es Modifica el valor a Wikidata

Bossòst està agermanat amb el poble d'Alpens (Lluçanès).

Geografia modifica

  • Llista de topònims de Bossòst (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

La vila es troba a 710 m d'altitud, a la riba esquerra de la Garona, allargada en un eixample que forma la ribera en el seu darrer tram per la vall. A l'altra banda del riu hi ha el petit raval de Sant Fabià, amb una capella i el cementiri, que comunica amb el nucli per un pont. Al nord de la vila, sobre el raval de Sant Roc, hi ha vestigis d'una antiga construcció medieval anomenada Era Castèra[1]

L'aspecte arquitectònic i urbanístic denota una clara influència gascona, especialment en la construcció del característic passeig d'Eth Grauèr (segle xix), vora el riu. Els carrers de la vila són anivellats, sense gaires pendents, amb cases espaioses de construcció moderna. La seva posició arrecerada i la seva escassa altitud han contribuït a la funció de lloc d'estiueig que té la vila des de principis de segle. La vila aplega pràcticament tota la població del terme municipal i constitueix un actiu centre comercial i turístic afavorit per la proximitat de la frontera francesa.[1]

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 60 - 777 1.105 1.016 896 756 893

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
931 897 606 1.063 959 687 731 827 812 812

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
822 821 866 966 1.015 1.043 1.202
1.184
1.179
1.140

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1.123
1.110
1.115
1.121 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Política modifica

Alcaldes modifica

Alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979[2]

Llocs d'interès modifica

 
Església de l'Assumpció de Maria (segle xii)

Festivitats modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Bossost». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].
  2. «Historial d'alcaldes». municat.gencat.cat. [Consulta: 1r setembre 2020].
  3. Torres, Núria «Església de l'Assumpció de Santa Maria». Sàpiens [Barcelona], núm. 75, gener 2009, p. 55. ISSN: 1695-2014.
  4. Ballart, Eulàlia «Romànic al Pirineu». Sàpiens [Barcelona], núm. 124, desembre 2012, p.64. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bossòst