Boy meets girl

Boy meets girl (anomenat més completament boy meets girl, boy loses girl, boy gets girl back i noi coneix noia, noi perd noia, noi recupera noia en català) és un fenomen molt recurrent al cinema i la televisió. Es tracta d’un arc narratiu on la trama gira entorn a una història d’amor entre un home i una dona.

Kurt Vonnegut, 1971

Origen

Aquest arquetip va ser inventat per l’escriptor Kurt Vonnegut, autor conegut per les seves novel·les Slaughterhouse-Five i Cat's Cradle. A més, també va ser famós per les seves aportacions en quant als story-lines de les pel·lícules i sèries, tema de la seva Tesi de Màster en Antropologia, la qual va ser rebutjada. Ell opinava que les seves maneres d’escriure històries són les contribucions més boniques que ha fet a la cultura.

Vonnegut afirmava que qualsevol tipus de trama es podia representar amb un diagrama. En aquests esquemes es mostra els canvis que pateix el protagonista durant tota la història. A l'eix vertical va cartografiar la sort del personatge, mentre que a l'eix horitzontal hi ha la línia del temps des del principi fins al final.

Definició

Diagrama utilitzat per explicar el fenomen Boy meets girl

El tòpic boy meets girl és un dels més coneguts i més utilitzats en tota la història. Malgrat el nom, boy meets girl també pot fer referència a històries on boy meets boy (noi coneix noi), girl meets boy (noia coneix noi) i girl meets girl (noia coneix noia). Tot comença amb, com el seu propi nom indica, un noi que coneix una noia i que inicien una relació amorosa. Al principi tot és meravellós, l’amor és màgic i idíl·lic, la relació és perfecta. Com és d’esperar, aquesta situació no dura eternament, i això es veu representat al diagrama amb una caiguda en picat. La parella ja no està junta per alguna raó, menys o més greu, però els amants acaben enfadats i separats. Tanmateix, cap al final de la història hi ha l’esperada reconciliació. Al gràfic es veu clarament quan la línia torna a pujar, però aquest cop està més alta que al principi, perquè junts són molt més feliços que estant sols.

Per aquest motiu aquest arc narratiu s’anomena noi coneix noia, noi perd noia, noi recupera noia. Es coneixen, es perden l’un a l’altre i es recuperen.

Representació

Aquest fenomen es veu representat en molts gèneres, des dels musicals fins als Westerns. Actualment moltes sèries i pel·lícules fan servir aquesta estructura narrativa. A continuació hi ha alguns exemples:

Grease (1978)

Al principi de la història, el protagonista Danny ja és feliç. És un noi popular i amb un grup d’amics. Llavors coneix la Sandy, amb qui té un romanç d’estiu increïble. Res podria ser millor, fins que la Sandy ha de marxar a Austràlia. Trobem aquí el conflicte que fa que la parella es separi. No obstant, després de tot l’argument de la pel·lícula, la Sandy i en Danny poden estar junts, acabant més feliços del que van començar.

When Harry Met Sally (1989)

En Harry i la Sally són dos estudiants universitaris que es coneixen per casualitat. Tanmateix, a causa de les seves opinions, decideixen no estar junts. Passa el temps i cadascú fa la seva vida, quan sobtadament es tornen a trobar. Aquesta vegada es comencen a enamorar l’un de l’altre, però de nou, les seves creences no els deixen estar junts. Un altre cop hi ha un conflicte que impedeix que la parella estigui bé. Finalment, els dos acaben confessant el seu amor i són feliços en la seva relació romàntica.

Per concloure, moltes (per no dir totes) les comèdies i pel·lícules romàntiques actuals es basen en aquest esquema de boy meets girl. Com va dir Joe Billis a Sunset Boulevard: “La noia coneix un noi, això és un començament segur”. I és cert, l’arc narratiu boy meets girl demostra que utilizar sempre la mateixa fórmula funciona a la perfecció.