Bozzolo

Bozzolo és un municipi situat al territori de la província de Màntua, a la regió de la Llombardia, (Itàlia).

Bozzolo

Tipus	municipi d'Itàlia
Localització
45° 06′ 09″ N, 10° 29′ 02″ E
País	Itàlia
Regió	Llombardia
Província	província de Màntua
Capital de	Collegio elettorale di Bozzolo (it)
Capital	Bozzolo
Població humana
Població	4.056 (2023) (215,52 hab./km²)
Gentilici	bozzolesi
Geografia
Superfície	18,82 km²
Altitud	30 m
Limita amb	Bedriacum Tornata Acquanegra sul Chiese San Martino dall'Argine Marcaria Rivarolo Mantovano
Dades històriques
Dia festiu	festa patronal (29 de maig)
Festa patronal	29 de maig
Identificador descriptiu
Codi postal	46012
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0376
Identificador ISTAT	020007
Codi del cadastre d'Itàlia	B110
Lloc web	comune.bozzolo.mn.it

Bozzolo limita amb els municipis de Acquanegra sul Chiese, Calvatone, Marcaria, Rivarolo Mantovano, San Martino dall'Argine i Tornata.

Història

El nom de la vila derivaria de Buoso, fill del comte Bosó, marques d'Este. No consta el nom que portava antigament però ja existia en temps del rei Desideri (rei 756-774) quan era un agregat d'habitacles sota advocació de Santa Maria de la Gironde, destrinada a colònia agrícola regida per monjos benedictins.

Vers l'any 1000 va passar a comtes rurals, el primer del qual fou Hug (Ugo) fill d'Zdalbert II d'Este. Un temps després va passar a mans dels Cavalcabo i va començar a adquirir mes importància ("non ignoble oppidum"). Va tenir diversos senyors fins que el 1334 va passar als Gonzaga. Durant anys la van disputar els Gonzaga, Visconti, Cavalcabò i Belotti. El 1425 va passar a Joan Francesc Gonzaga, que va crear el feu de Sabbioneta i Bozzolo, deixant-lo en herència a la seva mort el 1444 al seu fill jove a Carles Gonzaga, que al morir a Ferrara el 1456 el va llegar al seu fill Ugolotto que va morir sense fills passant al germà gran de Carles Gonzaga, Ludovic o Francesc Ludovic (Ludovic III el Turc de Màntua, mort el 1478) que va deixar un feu format per Gazzuolo, San Martino, Rivarolo, Commessaggio, Sabbioneta, Pomponesco, Isola Dovarese i Ostiano), autònom respecte als Gonzaga de Màntua i dependent només de l'Imperi, al seu segon fill Joan Francesc (II) mort el 1496. La successió fou la següent:

• 1479-1496 Joan Francesc (1443-1496) Sabionetta i Bozzolo
• 1496-1527 Frederic (1480-1527) (senyor de Bozzolo, Rivarolo, San Martino i Isola Dovarese)
• 1527-1529 Pirrus I (1490-1529)
• 1529-1540 Ludovic (1480-1540) comte de Sabbioneta
• 1540-1591 Vespasià I (1531-1591) comte, marquès, princep i duc de Sabbioneta, marquès d'Ostiano, comte de Rodigo
• 1591-1592 Pirrus II (1540-1592) feu imperial
• 1591-1609 Juli Cèsar (1552-1609) (germà)
• 1609-1668 Anibal Escipió (1602-1668) (nebot)
• 1668-1673 Ferran (1643-1673) (fill)
• 1673-1703 Joan Francesc (1646-1703) (germà) (+ sense descendents)
• El 1703 passa a la línia de Mantua i el 1708 a la de Guastalla.

1703-1708 Carles III de Màntia 1708-1714 Vincenç I de Guastalla (1634-1714) 1714-1729 Antoni Ferrant (1687-1729) 1729-1746 Josep Maria I (1690-1746)

Van reunir els títols següents:

• Senyors, comtes i prínceps de San Martino
• Marquesos i després prínceps de Gazzuolo
• Senyors i després comtes de Pomponesco
• Marquesos de Pomaro
• Marquesos d'Ostiano
• Senyors de Dosolo i Commessaggio
• Senyors d'Isola Dovarese
• Senyors de Rivarolo
• Comtes de Rodigo

El 1594, Bozzolo la població fou elevada a vila. Vespasià Gonzaga va construir un castell al lloc i Juli Cèsar va fundar el 1599 l'anomenat Hotel de la Moneda, que va funcionar fins al 1666.

El 1746 fou transferida a sobirania d'Àustria, que va haver d'entregar a canvi un plat d'or anual als Gonzaga. Després va formar part de la república Cisalpina i del Regne d'Itàlia retornant el 1815 a Àustria amb tota la Llombardia i el Venet. El 1866 va passar a Itàlia.

Galeria

• 
  Palau municipal
• 
  Església de S.Pere
• 
  Localització de Bozzolo a la província de Màntua