Un braquiblast en botànica és una petita branca o tija molt curta de creixement definit (limitat), especialment d'entrenusos molt curts i fulles, per tant, acostades, sovint formant una roseta,[1] tal com les que porten els flocs de fulles aciculars dels cedres o dels pins.

Les fulles del Cedrus deodara s'insereixen en grups en un braquiblast.

La flor de les angiospermes, per exemple, és un braquiblast que porta les distintes peces típiques d'una flor: sèpals, pètals, estams i carpels.

Referències

modifica
  1. Font Quer,, P. Diccionario de Botánica. Barcelona: Península, 1982. ISBN 84-8307-300-5. 

Bibliografia

modifica
  • Gola, G., Negri, G. y Cappeletti, C. 1965. Tratado de Botánica. 2a edició. Editorial Labor S.A., Barcelona, 1110 p.
  • Strassburger, E. 1994. Tratado de Botánica. 8va. edición. Omega, Barcelona, 1088 p.
  • Font Quer, P., Diccionario de Botánica. 8a reimpressió, 1982, Barcelona: Editorial Labor, S. A., ISBN 84-335-5804-8