British Empire Union
La British Empire Union (BEU) (Unió de l'Imperi Britànic) va ser creada al Regne Unit durant la Primera Guerra Mundial, el 1916, després que l'Anti-German Union (Unió antialemanya), fundada l'abril de 1915, canviés el seu nom.[1] A partir de desembre de 1922 fins a l'estiu de 1952 va publicar un diari regular.[1]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític  |
| Història | |
| Creació | 1915 |
Es va crear per a defendre el patriotisme, la reforma social, la pau industrial, la promoció de l'Imperi Britànic i per a lluitar contra el socialisme.[2]
El 28 de juliol de 1916, el vicepresident de la BEU, Seymour Bathurst i la seva esposa van publicar un anunci de pàgina completa al The Morning Post indicant els seus objectius:
1. Per a consolidar l'Imperi Britànic i el desenvolupament de la indústria i el comerç dins de l'Imperi i amb els nostres aliats.
2. Per a canviar les nostres lleis de nacionalització existents perquè sigui impossible per als estrangers que busquin la nacionalització per esdevenir ciutadans britànics, sempre que es mantinguin subjectes a altres països. Això és aplicable als casos existents.
3. Per a dur a terme una propaganda en l'educació en tot el país en suport de les polítiques que han sigut exposades per Mr. W. M. Hughes [el primer ministre d'Austràlia]; establir sucursals a cada circumscripció i comtat, i per donar a suport als candidats es van comprometre amb aquestes polítiques, tant al país com a la Cambra dels Comuns; per instar la importància de les mesures proposades per ajudar a l'acusació més vigorosa de la guerra, i per aconseguir el seu acabament ràpid i satisfactori, i per rebatre la doctrina econòmica falsa pel que s'ha descrit encertadament com «Laissez-faire».[3]
El 1936, el diari soviètic Izvéstia va atacar la BEU com el principal oponent del socialisme en Gran Bretanya, i la BEU va citar amb orgull en el seu informe: «Cap altra societat va ser esmentada».
El 1960, va passar a anomenar-se British Commonwealth Union (Unió de la Commonwealth britànica). El 1975, va ser adquirida per un grup de consellers que va posar fi a les seves activitats polítiques.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Kushner, Kennet i 1991, 113.
- ↑ Brown, 1974, p. 255.
- ↑ Wilson, 1988, p. 5.
Bibliografia modifica
- Brown, Kenneth D. Essays in Anti-Labour History: Responses to the Rise of Labour in Britain (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan, 1974. ISBN 978-1349020416.
- Kushner, Tony; Lunn, Kennet. The Politics of Marginality: Race, the Radical Right and Minorities in Twentieth Century Britain (en anglès). Abingdon: Routledge, 1991. ISBN 978-0714633916.
- Wilson, Keith. The Rasp of War. The Letters of H. A. Gwynne to The Countess Bathurst. 1914–1918 (en anglès). Londres: Sidgwick & Jackson, 1988. ISBN 978-0283996559.