El bronze de canó és un bronze especial amb un contingut d'estany, Sn, entre el 8 i l'11%.[1][2] L'aliatge està constituït majoritàriament per coure, Cu, (88-90%) i zinc, Zn (2-4%). Fou emprat antigament per a fabricar canons d'artilleria i actualment s'empra per a fabricar coixinets i peces que hagin de suportar desgastaments i corrosions.[3] Té una coloració groga rogenca, és més dur i fusible que el coure i és un poc mal·leable.[4] Els dos tipus més coneguts són:

  • Metall de l'Almirallat: 88% de coure, 10% d'estany i 2% de zinc.
  • Metall Americà: 88% de coure, 8% d'estany i 4% de zinc.[2]
El Canó Hancock, un dels quatre canons de bronze robats pels colons americans de l'exèrcit britànic a Boston el 1774

Referències modifica

  1. Gil, F.J; Manero, J.M. Metalografía. Edicions UPC, 2005. ISBN 9788483018040. 
  2. 2,0 2,1 Morral, F.M. Metalurgia general. Reverte, 1985. ISBN 9788429160734. 
  3. Julián, I. Diccionario de Química. Editorial Complutense, 2003. ISBN 9788489784727. 
  4. Torres, D.A. Tratado elemental de química: Arreglado para el curso de humanidades del Instituto nacional. Libreria Central de Augusto Raymond, 1869.