Bru Barnoya i Xiberta
Bru Barnoya Xiberta (Girona, 15 de maig de 1808 - Girona, 9 de febrer de 1888) fou un arquitecte gironí amb càrrec d'arquitecte municipal de la Girona (1838-1847). De la seva tasca arquitectònica sobresurt la urbanització del carrer del Progrés i voltants i el projecte de plaça porticada de Sant Francesc, que el converteixen, junt amb Martí Sureda Deulovol, en els màxims representants a Girona de l'arquitectura neoclàssica.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 maig 1808  Girona |
| Mort | 9 febrer 1888 (79 anys) Girona |
| Sepultura | Cementiri Municipal de Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
Provinent d'una família amb gran tradició artística des del segle xvii, és fill del fuster-agrimensor i mestre d'obres Lluís Barnoya Matlló. Va estar casat amb Josefa Neyra de Gorgot de Fonsdeviela. El 1836 entra a formar part de l'Ajuntament de Girona, i de 1838 a 1841 actua com a arquitecte municipal sense nomenament, càrrec que obté de la ”Academia de San Fernando” el 1841, i en el que roman fins a 1847.[1] En aquests anys endega múltiples projectes en diferents llocs de la ciutat com la construcció del carrer del Progrés (actual carrer Nou, 1842-1846), el projecte del Molí de Dalt al carrer de la Séquia i la represa de Montfullà per a la societat «La Gerundense» i el projecte de plaça porticada de Sant Francesc (porxos del carrer Sant Francesc) a part de la remodelació de molts carrers.
El 1843 forma part del govern superior polític de la província de Girona. L'any 1844, com a secretari del consistori municipal, és nomenat membre de la Comissió Provincial de Monuments i jutge d'impremta fins a 1846. Aquest mateix any forma societat amb Francesc Xavier Rubalcava i Joan Vila, per a la creació d'“un gimnasio que sirva de educación preparatoria para todas las carreras».[1]
El 1847 és nomenat agrimensor i mestre de l'Escola Normal Superior, càrrec pel que deixa el d'arquitecte municipal exercint no obstant d'arquitecte particular fins a 1872. Els seus col·laboradors foren els mestres d'obres Josep Reinal, Narcís Llach Carbó, Francesc, Joan i Theodor Bartomeu, Jeroni Martí i Joan Oliveras; els fusters Joaquim Jaquet i Narcís Illa i el serraller Josep Bosch.
El 1849 és nomenat director de Camins Veïnals de la Província i a partir del curs 1859-1860 és el director de l'Escola Normal. També actua com a inspector d'escoles d'ensenyament primari.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Molí i Frigola, Montserrat «Els Arquitectes del segle xix a la província de Girona: Bru Barnoya i Xiberta». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins 22 365-371, 1974.
- ↑ Josep Lluís Barrasa i Rosario Calero «Escoles i ensenyament a mitjan segle xix al Baix Llobregat». Materials del Baix Llobregat, 9, 2003. Arxivat de l'original el 2015-10-24 [Consulta: 6 novembre 2015]. Arxivat 2015-10-24 a Wayback Machine.