Bruno Cadoré OP (14 d'abril de 1954, Le Creusot, França)[1] és un frare dominic francès, metge pediatre especialitzat en bioètica i doctor en teologia moral.[2] És el 87è successor de Sant Domènec de Guzman com a Mestre General de l'Orde de Predicadors.[2]

Infotaula de personaBruno Cadoré
Biografia
Naixement14 abril 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Le Creusot (França) Modifica el valor a Wikidata
87è Mestre de l'Orde de Predicadors
5 setembre 2010 – 13 juliol 2019
← Carlos Azpiroz CostaGerard Francisco Timoner III (en) Tradueix →
Prior province dominicaine de France (en) Tradueix
2002 – 2010
← Éric de Clermont-TonnerreJean-Paul Vesco →
Prior Dominican Convent in Lille (en) Tradueix
dècada del 2000 – 2002
Director Centre d'éthique médicale (en) Tradueix
1998 – 2001
← Marie-Louise Lamau (en) TradueixPierre Boitte (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeologia, pediatria i ètica mèdica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic (1986–), metge, pediatre, teòleg, religiós cristià, monjo Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va estudiar medecina i se'n va graduar el 1977.[1] Quan era un reconegut metge investigador a Estrasburg, va entrar a l'Orde de Predicadors el 1979 i en acabar el noviciat va professar el 28 de setembre de 1980, va ser enviat a Haití durant dos anys d'experiència pastoral. Quan va acabar els estudis de filosofia i teologia a França, fou ordenat sacerdot el 28 de setembre de 1986.[1]

Posteriorment, fou nomenat mestre d'estudiants, càrrec que va ocupar durant set anys. Com a especialista en bioètica, en principi va treballar com a membre i després com a director del Centre de Bioètica de la Universitat Catòlica de Lille durant disset anys, temps enq què va produir unes quaranta publicacions mèdiques.[2] El 2008 fou nomenat pel president de la República Francesa membre del Consell Nacional de la Sida. El 2001 fou escollit prior provincial de la província dominicana de França, reescollit per a un segon període el 4 de juliol de 2006, càrrec que va ocupar fins al 2010.[2] Ha estat també president de la Conferència de Provincials d'Europa, i això li ha permès conèixer la província dominicana de França i també els cinc vicariats d'aquesta província, des del nord d'Europa a l'Àfrica equatorial i al món àrab: Iraq, Egipte i Algèria.

El Capítol General de l'Orde de Predicadors a Roma va escollir-lo Mestre de l'Orde el 5 de setembre de 2010. Va substituir l'argentí Fra Carlos Alfonso Azpiroz Costa, que havia estat escollit el 14 de juliol de 2001.[2]

Obres modifica

Durant la seva activitat a la Universitat Catòlica de Lille va realitzar més de quaranta publicacions mèdiques en sis anys.

Altres obres seves són:

  • Pour une bioéthique clinique. Médicalisation de la société, questionnement éthique et pratiques de soins (en col·laboració), Presses Universitaires Du Septentrion, 2003
  • L'Éthique clinique comme philosophie contextuelle, Fides, 1997
  • La santé est-elle malade?: Une perspective d'éthique collective, 1996
  • L'expérience bioéthique de la responsabilité, Fides, 1994


Precedit per:
Carlos Alfonso Azpiroz Costa
 
Mestre General de l'Orde de Predicadors

2010-2019
Succeït per:
Gerard Timoner


Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Profile of fr Bruno Cadore OP - Master General» (en anglès). Irish Dominican Vocations. Arxivat de l'original el 08/07/2011.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «FR. BRUNO CADORÉ, NOUVEAU MAÎTRE DE L’ORDRE DES PRÊCHEURS (DOMINICAINS)». Arxivat de l'original el 2010-09-11. [Consulta: 10 juliol 2022].