Bucèfal
Bucèfal (en grec antic, Βουκέφαλος, de βούς, "bou" i κεφαλή, "cap", o sigui "cap de bou") fou el nom del cavall d'Alexandre el Gran,[1] que aquest estimava molt. El va domar quan Alexandre era molt jove i el va acompanyar sempre. El cavall va morir de vellesa o d'una ferida rebuda a la batalla de l'Hidaspes el 326 aC. En memòria seva Alexandre va fundar una ciutat que es va dir Bucefàlia.[2]
  | |
| Tipus | animal individual cavall |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | mascle |
| Naixement | 354 aC |
| Mort | juny 325 aC |
| Altres | |
| Color | pelatge negre |
| Propietat de | Alexandre el Gran |
Segons la tradició àrab Bucèfal és de la nissaga de les egües de Diomedes. Segons Plutarc (Vida d'Alexandre, VI),[3][4] un mercader tessali l'ofereix a Filip II de Macedònia, però el cavall és tan esquiu que Filip es nega a comprar-lo. Quan ordena que se'n tornin el cavall, Alexandre, fill de Filip, mostra el seu desgrat, i son pare tanca la compra, amb la condició que Alexandre domi la bèstia i, si no ho aconsegueix, que ell mateix pagui la compra –-per la considerable suma de 13 talents, o 78 000 dracmes. Alexandre va observar que el cavall tenia por de la seva ombra i va aconseguir domar-lo fent-lo girar de cara al sol. Després d'això, Bucèfal estigué disposat a ser muntat per Alexandre. Plutarc dona a aquesta anècdota un sentit profètic. En efecte, veient l'èxit del seu fill, Filip hauria dit:
- "Fill meu, cerca't un regne a la teva mida. Macedònia no és prou gran per a tu."
Des de llavors, Alexandre i Bucèfal fan equip. En esdevenir rei, és damunt Bucèfal que Alexandre dirigeix la cavalleria macedònia, en totes les batalles que el menaren de Grècia a l'Índia.[5]
També d'acord amb Plutarc, Bucèfal va morir de les seves ferides rebudes en la batalla de l'Hidaspes el 326 aC.[6] També cita un autor antic que afirma, tanmateix, que Bucèfal va morir de vellesa a l'edat de 30 anys. Alexandre el va convertir llavors en déu, i va fundar damunt la seva tomba la ciutat de Bucefàlia (que es creu que correspon a l'actual Jhelum, al Pakistan).[7][8] Veiem en algunes monedes dels successors d'Alexandre el déu Bucèfal com un cavall amb banyes (les banyes eren símbol de divinitat a l'antic Pròxim Orient).
Referències
modifica- ↑ «Bucèfal». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 abril 2022].
- ↑ Wasson, Donald L. «Bucephalus» (en anglès). worldhistory.org, 06-10-2011. [Consulta: 30 abril 2022].
- ↑ Smith, J. Warren. Ambrose, Augustine, and the Pursuit of Greatness (en anglès). Cambridge University Press, 2020-12-10, p. 96. ISBN 978-1-108-84660-8.
- ↑ Doleac, Miles. Alexander the Great (en anglès). Cavendish Square Publishing, LLC, 2016-12-15, p. 19. ISBN 978-1-5026-2453-6.
- ↑ Sherman, Josepha. Storytelling: An Encyclopedia of Mythology and Folklore (en anglès). Routledge, 2015-03-26, p. 78. ISBN 978-1-317-45938-5.
- ↑ Chandra, Anjana Motihar. India Condensed: 5,000 Years of History & Culture (en anglès). Marshall Cavendish International Asia Pte Ltd, 2008-07-15, p. 28. ISBN 978-981-261-975-4.
- ↑ Serna, Joaquín Hernández «DE LAS LENGUAS CLÁSICAS A LOS ROMANCES: EL MACEDONIO ALEJANDRO «MAGNO», CLÉRIGO Y CABALLERO» (en castellà). Anales de Filología Francesa, 9, 2000, pàg. 99–130. ISSN: 1989-4678.
- ↑ Abbott, Jacob. Alexander the Great: Makers of History (en anglès). Good Press, 2019-11-19.
Vegeu també
modifica
