Buf cardíac
Els bufs cardíacs són sorolls patològics que es perceben amb una auscultació amb l'ús del fonendoscopi, i que s'originen per un augment de flux a través d'una vàlvula cardíaca.
Tipus | troballa en l'auscultació cardíaca, troballa de so cardíac i buf |
---|---|
Classificació | |
CIAP | K81 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 29151 |
MedlinePlus | 003266 |
MeSH | D006337 |
UMLS CUI | C0018808 |
Hi ha dos tipus de bufs:[1]
- El buf funcional o "innocent" és el que es deu principalment a condicions fisiològiques fora del cor.
- Els altres es deuen a defectes estructurals del mateix cor: poden ser, habitualment, valvulars o, infreqüentment, d'altres estructures cardíaques (principalment de comunicacions anòmales entre les cavitats).
Quan es practica una auscultació cardíaca habitualment es detecten dos sorolls secs (batecs cardíacs): el primer correspon al tancament de les vàlvula mitral i la tricúspide i el començament de la sístole ventricular (contracció). El segon és degut al tancament de la vàlvula aòrtica i pulmonar i dona lloc a l'inici de la diàstole ventricular (relaxació). Quan a més es pot sentir un soroll aspiratiu i llarg, se li anomena buf.
Els bufs cardíacs es classifiquen amb més freqüència per la relació amb els sorolls dels batecs esmentats, en bufs sistòlics i bufs diastòlics.[2] Tanmateix, els bufs continus no es poden col·locar directament en cap de les categories anteriors.[3]
Causes
modificaLa causa més freqüent de buf cardíac és alguna anomalia de les vàlvules cardíaques. Pot ser que una vàlvula sigui més estreta del normal i això provoqui una acceleració del flux sanguini (estenosi) o que no tanqui bé i es produeixi una fuga en aquesta vàlvula (insuficiència).[4][5] També hi ha algunes malalties congènites no valvulars que ocasionen un buf.
Referències
modifica- ↑ «Heart murmur» (en anglès). Dorland's Medical Dictionary. Merck Source. Arxivat de l'original el 1 setembre 2009. [Consulta: 23 setembre 2024].
- ↑ Walker HK, Hall WD, Hurst JW. Clinical methods: the history, physical, and laboratory examinations. 3a ed. Butterworths, 1990. ISBN 0-409-90077-X. Vegeu en línia els capítols «Systolic Murmurs» i «Diastolic Murmurs».
- ↑ «Continuous murmur» (en anglès). Dorland's Medical Dictionary. Merck Source. Arxivat de l'original el 31 agost 2009. [Consulta: 23 setembre 2024].
- ↑ Otto CM, Lind BK, Kitzman DW, Gersh BJ, Siscovick DS «Association of aortic-valve sclerosis with cardiovascular mortality and morbidity in the elderly». The New England journal of medicine, 341, 3, 1999, pàg. 142-7. PMID: 10403851 [Consulta: 23 setembre 2024].
- ↑ St Clair EW, Oddone EZ, Waugh RA, Corey GR, Feussner JR «Assessing housestaff diagnostic skills using a cardiology patient simulator». Annals of Internal Medicine, 117, 9, 1992, pàg. 751-6. DOI: 10.7326/0003-4819-117-9-751. PMID: 1416578.