Els bufs cardíacs són sorolls patològics que es perceben amb una auscultació amb l'ús del fonendoscopi, i que s'originen per un augment de flux a través d'una vàlvula cardíaca.

Plantilla:Infotaula malaltiaBuf cardíac
Fonocardiograma dels sons normal i anormals del cor modifica
Tipustroballa en l'auscultació cardíaca, troballa de so cardíac i buf Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIAPK81 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB29151 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003266 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006337 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0018808 Modifica el valor a Wikidata

Hi ha dos tipus de bufs:[1]

  • El buf funcional o "innocent" és el que es deu principalment a condicions fisiològiques fora del cor.
  • Els altres es deuen a defectes estructurals del mateix cor: poden ser, habitualment, valvulars o, infreqüentment, d'altres estructures cardíaques (principalment de comunicacions anòmales entre les cavitats).

Quan es practica una auscultació cardíaca habitualment es detecten dos sorolls secs (batecs cardíacs): el primer correspon al tancament de les vàlvula mitral i la tricúspide i el començament de la sístole ventricular (contracció). El segon és degut al tancament de la vàlvula aòrtica i pulmonar i dona lloc a l'inici de la diàstole ventricular (relaxació). Quan a més es pot sentir un soroll aspiratiu i llarg, se li anomena buf.

Els bufs cardíacs es classifiquen amb més freqüència per la relació amb els sorolls dels batecs esmentats, en bufs sistòlics i bufs diastòlics. Tanmateix, els bufs continus no es poden col·locar directament en cap de les categories anteriors.[2]

Causes modifica

La causa més freqüent de buf cardíac és alguna anomalia de les vàlvules cardíaques. Pot ser que una vàlvula sigui més estreta del normal i això provoqui una acceleració del flux sanguini (estenosi) o que no tanqui bé i es produeixi una fuga en aquesta vàlvula (insuficiència). També hi ha algunes malalties congènites no valvulars que ocasionen un buf.

Referències modifica