Cèntul IV de Bearn

aristòcrata francès

Cèntul IV, mal anomenat el Vell, fou vescomte de Bearn des de 1022 fins a la seua mort en 1058.

Infotaula de personaCèntul IV de Bearn
Nom original(fr) Centulle IV de Béarn Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mort1058 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Béarn (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsGastó III de Bearn Modifica el valor a Wikidata
PareGastó II de Bearn Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Al morir el seu pare Gastó II, Cèntul encara era menor d'edat, pel que s'instaurà una regència fins a 1022, que Cèntul va accedir als drets plens de vescomte.

Va atorgar gran importància a mantenir bones relacions amb l'església catòlica. En 1022 fundà el monestir de Saint-Pé-de-Geyres, prop de la frontera entre Bearn i Bigorra.

Va acréixer el poder de Bearn a l'incorporar al seu domini el veí vescomtat d'Auloron, pel que sembla pel seu matrimoni amb Àngela d'Auloron, filla i hereva del vescomte Aner II Llop.

Sembla que va associar al tron al seu fill Gastó, mort en o abans de 1045.

Va guerrejar contra els vescomtats veïns de Dax i Sola, fent matar al vescomte de Dax Arnaud II en 1050. Ell mateix va morir en 1058 en una emboscada estesa per tropes suletines. El va succeir el seu nét Cèntul V.

DescendènciaModifica

Tingué set fills amb Àngela d'Oloró:

  • Gastó III, associat al tron
  • Ramon Cèntul
  • Auriol Cèntul, senyor de Clarac
  • Igon
  • Baudreix
  • Boeil
  • Auga

ReferènciesModifica

  • TUCOO-CHALA, Pierre. Quand l'Islam était aux portes des Pyrénées. Biarritz: J&D Editions, 1994. ISBN 2-84127-022-X. 
  • Bearn, en la Auñamendi Entziklopedia


Precedit per:
Gastó II
Vescomte de Bearn
1022-1058
Succeït per:
Cèntul V