Cèntul IV de Bearn
Cèntul IV, mal anomenat el Vell, fou vescomte de Bearn des de 1022 fins a la seua mort en 1058.
Nom original | (fr) Centulle IV de Béarn |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle XI |
Mort | 1058 (Gregorià) |
Causa de mort | mort en combat |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Vescomte |
Família | Casa de Bearn |
Cònjuge | Angela of Oloron |
Fills | Gastó III de Bearn |
Pare | Gastó II de Bearn |
Biografia
modificaEn morir el seu pare Gastó II, Cèntul encara era menor d'edat, pel que s'instaurà una regència fins a 1022, que Cèntul va accedir als drets plens de vescomte.
Va atorgar gran importància a mantenir bones relacions amb l'església catòlica. En 1022 fundà el monestir de Saint-Pé-de-Geyres, prop de la frontera entre Bearn i Bigorra.
Va acréixer el poder de Bearn en incorporar al seu domini el veí vescomtat d'Auloron, pel que sembla pel seu matrimoni amb Àngela d'Auloron, filla i hereva del vescomte Aner II Llop.
Sembla que va associar al tron el seu fill Gastó, mort en o abans de 1045.
Va guerrejar contra els vescomtats veïns de Dax i Sola, fent matar el vescomte de Dax Arnaud II el 1050. Ell mateix va morir el 1058 en una emboscada per tropes suletines. El va succeir el seu net Cèntul V.
Descendència
modificaTingué set fills amb Àngela d'Oloró:
- Gastó III, associat al tron
- Ramon Cèntul
- Auriol Cèntul, senyor de Clarac
- Igon
- Baudreix
- Boeil
- Auga
Referències
modifica- TUCOO-CHALA, Pierre. Quand l'Islam était aux portes des Pyrénées. Biarritz: J&D Editions, 1994. ISBN 2-84127-022-X.
- Bearn, en la Auñamendi Entziklopedia
Precedit per: Gastó II |
Vescomte de Bearn 1022-1058 |
Succeït per: Cèntul V |