Cèsar I Gonzaga

Cèsar I Gonzaga (1530Guastalla, 15 de febrer del 1575) fou el segon comte de Guastalla, després de succeir el seu pare el 1557, i duc d'Amalfi.[1]

Infotaula de personaCèsar I Gonzaga
Ritratto di Cesare I Gonzaga.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 setembre 1536 Modifica el valor a Wikidata
Sicília (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 febrer 1575 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Guastalla (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
  comte de Guastalla
1557 – 1575
Activitat
Ocupacióoficial Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc
Comte
Príncep Modifica el valor a Wikidata
DinastiaGonzaga
CònjugeCamilla Borromeo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsFerran II GonzagaMargherita Gonzaga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesFerrante Gonzaga i Isabel de Càpua
GermansGiovanni Vincenzo Gonzaga, Ottavio Gonzaga (en) Tradueix, Francesco Gonzaga, Ippolita Gonzaga (en) Tradueix i Andrea Gonzaga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Blason famille it Gonzaga04.svg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Cèsar era fill del comte de Guastalla Ferran I i de la seva esposa Isabel de Càpua. De la seva mare va heretar el títol de duc d'Amalfi. Els altres títols que va heretar van ser: duc d'Ariano i príncep de Molfetta.

El 21 de maig del 1558 fou nomenat comandant en cap de les tropes espanyoles destinades a la Llombardia pel rei Felip II.[2]

El 12 de març del 1560 es va casar amb Camil·la Borromeo, germana de sant Carles Borromeo i neboda de Giovanni Angelo de Mèdici, que feia poc havia estat nomenat papa Pius IV.[3]

 
La Vil·la Pia del Vaticà

Cèsar Gonzaga fou membre d'un cercle literari pontifici anomenat Accademia delle Notti Vaticane, que es reunia a la Vil·la Pia, situada dins el Vaticà.[4]

Fou un home culte i les seves sales del palau de Màntua, decorades de marbre, bonze, medalles i pintures, actualment ocupades per l'Accademia Virgiliana, eren sovint lloc de trobada de literats i artistes.

A partir del 1567 va instal·lar la seva pròpia cort a Guastalla, on va residir fins a la seva mort. L'encàrrec de la seva casa de Guastalla va ser confiat a l'arquitecte Francesco da Volterra.[5]

Una de les seves famoses amants va ser Diana de Cardona, la qual va trencar per estar amb ell, el compromís que tenia amb Vespasiano I Gonzaga.[6]

DescendènciaModifica

Amb la seva esposa Camil·la Borromeo va tenir dos fills:

  • Margarida (1562-1618), duquessa de Sabbioneta;
  • Ferran (1563-1630), duc de Guastalla.

Va tenir una filla il·legítima anomenada Hipòlita.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Bartoli, Eugenio. Il Palazzo Gonzaga di Guastalla: ducale, regio, imperiale, 1521-2001 : la residenza dei signori, il palazzo dei sovrani, il mutato rapporto con la città. Associazione guastallese di storia patria, 2001. 
  • Bartoli, Eugenio. Archivio storico per gli antichi stati guastallesi, Volum 6, 2000. 
  • Bazzotti, U; Ferrari, D; Mozzarelli, C. Vespasiano Gonzaga e il ducato di Sabbioneta: atti del Convegno, Sabbioneta-Mantova, 12-13 ottobre 1991. Accademia Nazionale Virgiliana di Scienze Lettere ed Arti, 1993. 
  • Betoni, Cinzia. Il tempo del Gonzaga. Amministrazione provinciale di Reggio Emilia e l'Istituto per i beni artistici, culturali e naturali della Regione Emilia-Romagna, 1985. 
  • Sala, Antonio. Biografia di san Carlo Borromeo. Besozi, 1858.