Cèsar Puget Riquer

polític espanyol

Cèsar Puget Riquer (Eivissa, 1901 - Eivissa, 1981) fou un farmacèutic i polític eivissenc, fill de Cèsar Puget Casuso, també farmacèutic, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República, procurador en Corts i alcalde d'Eivissa durant el franquisme.

Plantilla:Infotaula personaCèsar Puget Riquer
Biografia
Naixement1901 Modifica el valor a Wikidata
Eivissa (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Mort1981 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Eivissa (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Batlle de Vila d'Eivissa
1945 – 1953
Diputat a les Corts republicanes

26 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Balears
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, farmacèutic Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill i net de farmacèutics,[1] es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona. En 1930 va dirigir Acción, òrgan de la Federació Agrària Catòlica i en 1932 fou nomenat membre del consell de direcció de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis a Eivissa. Des del seu càrrec va impulsar la creació de l'Escola d'Infermeres d'Eivissa.[2]

A les eleccions municipals espanyoles de 1931 fou escollit regidor d'Eivissa pel Partit Liberal Regionalista de Carles Roman Ferrer. El desembre de 1931 el PLR es va dissoldre i fou substituït pel Partit Social Agrari, vinculat a la Unió de Dretes de Mallorca de Luis Zaforteza Villalonga, a la Dreta Regional Valenciana de Lluís Lúcia i Lúcia i a l'Acció Popular de José María Gil Robles y Quiñones. Així a les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat de les Illes Balears dins de la CEDA, coalició que aplegava els partits anteriors.[3]

Durant la guerra civil espanyola va donar suport als revoltats. Quan l'expedició d'Alberto Bayo Giroud va envair Eivissa va fugir a Mallorca, d'on tornaria amb les tropes italianes d'Arconovaldo Bonaccorsi. En acabar la guerra fou nomenat alcalde d'Eivissa de 1945 a 1952, i el 1946-1949 procurador a les Corts Espanyoles. Durant el seu mandat impulsà la creació de l'Institut d'Estudis Eivissencs[4] i en 1948 li fou concedida la medalla de l'Orde de Cisneros.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica