Cécile Alduy (Perpinyà, 1973) és una semiòloga i semiòtica nord-catalana. És filla del polític Jean-Paul Alduy i de Dominique Alduy, i neta de Paul Alduy.

Plantilla:Infotaula personaCécile Alduy
Biografia
Naixement1974 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Normale Supérieure (1994–) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJean Balsamo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis francesos Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Stanford Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósemiòloga, professora d'universitat, acadèmica, semiòtic, romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Stanford Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParesJoan Pau Alduy i Triaire Modifica el valor a Wikidata  i Dominique Alduy Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webprofiles.stanford.edu… Modifica el valor a Wikidata

X: cecilealduy LinkedIn: cecilealduy Modifica el valor a Wikidata

És antiga alumna de l'École Normale Supérieure (L1994)[1] i doctorada en lletres (2003).[2] Ha estat professora de literatura francesa a la Universitat Stanford i investigadora associada al Centre de Recherches Politiques de Sciences Po (Cevipof). Especialista en autors del renaixement, en particular de Maurice Scève, també ha treballat en el camp de la semiòtica contemporània, principalment analitzant el discurs de les personalitats polítiques.

És membre de l'Observatoire des Radicalités Politiques de la Fundació Jean Jaurès.[3] En 2017 va ingressar a l'Orde de les Arts i de les Lletres.[4]

A Marine Le Pen prise aux mots : Décryptage du nouveau discours frontiste, coescrit amb Stéphane Wahnich (éditions du Seuil, 2015), estudia el camp lèxic del Front Nacional, centrat sobre una normalització lingüística.[5]

Amb Ce qu’ils disent vraiment : Décoder le discours des présidentiables (Seuil, 2017), Cécile Alduy continua el seu treball de desencriptació, aquesta vegada examinant la retòrica dels candidats per a les eleccions presidencials franceses de 2017. Pren nota, entre altres coses, que la paraula "persones" està absent dels discursos de Benoît Hamon i de Manuel Valls, que els diferencia de Jean-Luc Mélenchon.[6] La puntuació més alta d'aquest últim en la primera ronda de les eleccions presidencials de 2017 li sembla a causa del seu posicionament "antisistema", però també i, especialment, dels efectes del "vot útil".[7]

Els comentaris de François Fillon sobre l'afer Fillon el van portar a pronunciar les paraules "exageració", "sobredimatització" i "victimització".[8]

Referències

modifica
  1. Recherche sur archicubes.ens.fr.
  2. Notice de sa thèse sur sudoc.fr.
  3. «Observatoire des radicalités politiques».
  4. Cynthia Haven. «A chevalier moderne: Cécile Alduy raised to glory!». The Book Haven, décembre 2017. [Consulta: 5 novembre 2018].
  5. « Marine Le Pen normalise le discours du parti pour le rendre présentable », entretien avec Cécile Alduy sur 20minutes.fr, 19 février 2015.
  6. « Le mot "peuple" n'entre pas du tout dans le cadre de pensée des candidats », entretien avec Cécile Alduy sur 20minutes.fr, 25 janvier 2017.
  7. « Jean-Luc Mélenchon a clairement bénéficié du vote utile » sur 20minutes.fr, 24 avril 2017.
  8. « Fillon est dans une rhétorique de l'exagération, de la surdramatisation et de la victimisation », entretien avec Cécile Alduy sur 20minutes.fr, 2 mars 2017.

Enllaços externs

modifica