César Bianchi
César Bianchi (Rivera, 10 de novembre de 1977), és un escriptor, periodista, professor i presentador uruguaià.
 César Bianchi a 2019 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | César Bianchi Cabrera 10 de novembre de 1977 Rivera, Uruguay |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Uruguai |
| Formació | Universitat Catòlica de l'Uruguai |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor, periodista, professor, presentador |
| Nom de ploma | Checho Bianchi  |
Signatura  | |
| Lloc web | César Bianchi |
  | |
Biografia modifica
Va realitzar els seus estudis es llicenciar en comunicació a la Universitat Catòlica de l'Uruguai, i posteriorment va realitzar un màster en periodisme de la Universitat d'Alcalá d'Henares a Madrid i un altre de màster en Direcció de Comunicació Corporativa a l'Istituto EAE Business School. És professor de la Universitat ORT Uruguai des de 2008 a al 2016.
Va ser periodista del diari El País, el programa televisiu Sant i Senyal de Canal 4. En aquest últim programa va conduir al costat de Catalina Weiss, Gustaf van Perinostein Claudio Romanoff, Patricia Madrid, Alejanddro Amaral i Ignacio Álvarez.[1] Des de 2013 escriu entrevistes en l'espai Seré Curiós de Montevideo Porta.[2]
És autor dels llibres Mujeres Bonitas (Dones Boniques), una investigació sobre prostitució amb catorze entrevistas.[3] Al Peñarol, on explica la història del Club Atlético Peñarol.[4] El llibre va ser presentat per Julio María Sanguinetti i Juan Pedro Damiani al Museu del Palau Peñarol, al costat del periodista i informativista uruguaià Fernando Vilar i altres reconeguts seguidors del club.[5] En el llibre Muertos acá nomás (Morts aquí nomás), presenta una desena de casos d'homicidis uruguaians en els quals entrevista familiars de les víctimes, policia, jutges, entre d'altres.[6]
Premis modifica
El 2007 distingit al certamen Amèrica Llatina organitzat pel PNUD.[7] El 2010 finalista el premi de la Fundació Gabriel García Márquez per al Nou Periodisme Iberoamericà per la crònica "El president improbable", un perfil en José Mujica, publicat a la revista mexicana Gatopardo .[8]
Llibres modifica
- 2008, Mujeres Bonitas (ISBN 9789974701557)
- 2013, A lo Peñarol (ISBN 9789974683792)
- 2014, Muertos acá nomás (ISBN 9789974713758)
- 2017, Valeria no pudo bailar (ISBN 9789974881174)
- 2019, Cebolla Rodríguez (con Javier Tairovich).
- 2020, Sugar Daddy (ISBN 9789915652665)
Referències modifica
- ↑ «Entrevista exclusiva a César Bianchi» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2021].
- ↑ «Seré Curioso» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2021].
- ↑ «César Bianchi presentó su libro Mujeres bonitas» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2021].
- ↑ «“A lo Peñarol, la pasión nunca se pierde”». Arxivat de l'original el 2014-11-04. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «Figuras de la Tv en el relanzamiento del libro sobre Peñarol». Arxivat de l'original el 2014-11-04. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «"Muertos acá nomás": la crónica roja como literatura». Arxivat de l'original el 2014-10-31. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ Aún tibios
- ↑ «El presidente improbable» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2021].