Còmic d'esports

gènere de còmic

El còmic d'espors constitueix un dels gèneres en els quals pot dividir-se la producció de còmics.

Portada d'un comic book estatunidenc dels anys 50.

CaracterístiquesModifica

  • Importància de l'acció.
  • Extensió generalment llarga.

HistòriaModifica

Durant la dècada de 1950, va ser molt famosa a Xile la revista Barrabases, tant per la seva sèrie de capçalera creada per Guido Vallejos, com pels personatges de Themo Lobos (Cicleto, Ñeclito o Máximo Chambónez).

En els Països Baixos va aparèixer Kick Wilstra de Henk Sprenger,[1] mentre a la revista belga Tintin, Jean Graton publica relats breus inspirats en la vida real de diversos esportistes, recreant les històries de ficció del pilot Michel Vaillant (1957) i el món de les carreres d'automòbils.

Kyojin no Hoshi (1966) d'Ikki Kajiwara i Noboru Kawasaki, publicada en Weekly Shonen Magazine s'allunyava del beisbol real per endinsar-se en una fantasia amb seqüències molt dramàtiques. Al poc i a Espanya, José Peñarroya creava la seva sèrie Pepe, "el incha", on satiritzava el fanatisme esportiu.[2]

En 1974, es començava a publicar la popularíssima Eric Castel. A Mèxic es publiquen revistes com Chivas Chivas Ra Ra Ra.

A la dècada de 1980 es va començar a publicar Captain Tsubasa a Weekly Shonen Magazine que aviat es va adaptar a l'anime.

Ozeluí retrata les humorístiques peripècies d'un futbolista aficionat a Curro Corner (1992).

ReferènciesModifica

  1. Kousemaker, Kees a La aportación neerlandesa a los cómics per a la Historia de los Comics, volumen IV, fascícle 46, Editorial Toutain, Barcelona, 1983, pp. 1261 a 1269.
  2. Guiral (11/2007), p. 183.

BibliografiaModifica