Obre el menú principal

El CD2 (cluster of differentiation 2) és una proteïna trobada a la superfície de les cèl·lules T i les citocides naturals amb finalitat d'adherir cel·lularment. Interacciona amb altres molècules d'adhesió com l'LFA-3 (CD58) en humans, o el CD48 en rosegadors, que s'expressen en les superfícies d'altres cèl·lules.[1] També s'ha anomenat superfície d'antigen de cèl·lula T, T11/Leu-5, LFA-2, receptor de LFA-3, receptor d'eritròcit i receptor roseta. A més de les seves propietats d'adhesives, el CD2 també actua com a molècula coestimuladora de les cèl·lules T i NK.[2] Degut a les seves característiques estructurals, el CD2 és un membre de la superfamília de les immunoglobulines; posseeix dos dominis del tipus immunoglobulina en la seva part extracel·lular.[2]

Infotaula de proteïnaCD2
CD2 antigen.png
Estructura del CD2
Substància gen
Locus Cr. 1 p13
Identificadors
Símbol CD2 SRBC
HUGO 1639
Entrez 914
OMIM 186990
RefSeq NM_001767
P06729
PDB 1HNF
Modifica les dades a Wikidata

ReferènciesModifica

  1. Wilkins A, Yang W, Yang J «Structural biology of the cell adhesion protein CD2: from molecular recognition to protein folding and design». Curr Protein Pept Sci, 4, 5, 2003, pàg. 367-73. PMID: 14529530.
  2. 2,0 2,1 Yang J, Ye Y, Carroll A, Yang W, Lee H «Structural biology of the cell adhesion protein CD2: alternatively folded states and structure-function relation». Curr Protein Pept Sci, 2, 1, 2001, pàg. 1-17. PMID: 12369898.