CD Àudio

El Compact Disc Digital Audio o CDDA (en català "disc compacte d'àudio digital") és un tipus de disc compacte dissenyat per a emmagatzemar àudio en format digital. Va començar a ser comercialitzat l'any 1982 per les empreses Philips i Sony. Va ser el primer sistema d'enregistrament òptic digital. També se'l coneix com a CD-A.

CD Àudio
Compact Disc Digital Audio (CDDA)
Exemple de text alternatiu
Logo CDDA.png
Tipus de suportDisc òptic
Codificació2 canals d' àudio LPCM , cadascun dels quals va signar valors de 16 bits a 44100 Hz
CapacitatFins a 74-80 minuts (fins a 24 minuts per a mini CD de 8 cm)
Mecanisme de lecturaLàser semiconductor (longitud d'ona de 780 nm)
EstàndardIEC 60908
Desenvolupat perPhilips i Sony
ÚsEmmagatzematge d'àudio
Data de llançament1980

Amb la creació del format CD-A s'intentava superar les limitacions dels formats convencionals, instituint-se com el primer sistema de reproducció de so que gairebé no es deteriora amb el seu ús, ja que pot reproduir-se una vegada rere l'altra, sense perdre qualitat de so.

L'estàndard per als CD-A és defineix al document anomenat Red Book, aquest document pertany a un conjunt d'estandars conegut com a Rainbow Books que conté les especificacions tècniques per a tots els formats de la família de discos compactes.

Enllaços externsModifica