La caça amb llosa, llosella (lloella) o lloseta és un sistema de prendre animals petits, ocells, mitjançant un parany. Part fonamental del dispositiu és una llosa. Preparar aqueix parany s'anomena “parar la llosa”.[1][2][3]

  • Descripció del parany: Una llosa de dimensions adequades es posa en posició alçada i formant un cert angle amb l'horitzontal. La llosa, en posició inestable, és manté dreta mitjançant unes quantes branquetes o bastonets disposats de forma particular. Com aquell qui diu “a punt de disparar-se” (o desparar-se). Un cop parada la llosa cal posar un esquer adequat per a atraure l'animal que hom vol caçar.
  • Quan l'animal (ocell, conill…) prova de menjar l'esquer, si toca qualsevol branqueta la llosa li cau damunt i resta atrapat. Aquesta mena de caça és reglamentada a Europa, certs països la prohibeixen.
Parany tunisià per a caçar ocells vius. Una llosa-parany és molt semblant però més contundent.

En la llosa de caçar, s'anomenen clavilles el bastó que amorra al capçalet o la tiba (pedra plana en la qual s'estalonen les clavilles, i que cau damunt la presa).[4]

Referències modifica

  1. Moisés D. Boza. El trampeo y demás artes de caza tradicionales en la península ibérica. Editorial HISPANO EUROPEA, març 2012, p. 4–. ISBN 978-84-255-1446-3. 
  2. Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, 1. En la imprèmpta de Joseph Torner, 1839, p. 147–. 
  3. Josep Gironès Descarrega. La cuina més senzilla d'una dona del terròs. Cossetània Edicions, 2005, p. 43–. ISBN 978-84-9791-121-4. 
  4. DCVB