Ca n'Artés (Barcelona)
Ca n'Artés[1][2] o Ca l'Artés és una masia del barri del turó de la Peira de Barcelona protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada al costat del santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina, al carrer de Pere d'Artés[3] i forma part del conjunt històric de Santa Eulàlia de Vilapicina, a la cruïlla de dos importants camins medievals d'origen romà, coneguts com els Quatre Camins: un anava de Sant Andreu de Palomar a Sant Joan d'Horta i l'altre, anomenat de Sant Iscle, que anava fins a Cerdanyola.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular, gòtic tardà | |||
| Altitud | 60 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Nou Barris (Barcelonès) | |||
| Localització | Carrer Pere Artés, 8 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 30280 | |||
| Id. Barcelona | 2885 | |||
-08019.2885.jpg)
Descripció modifica
És catalogada com a masia, tot i que actualment està arrenglerada en un carrer.[1]
De planta rectangular, amb planta baixa i un pis i coberta a dues vessants. La façana és de carreus de pedra amb tres finestres, una de les quals és gòtica. El portal és dovellat. Interiorment la casa presenta motius de pagesia. La teulada és molt irregular i ha passat per diverses etapes i transformacions, però un incendi va malmetre'n la façana i va provocar la destrucció de part de la teulada i la pèrdua d'un dels arcs conopials.[4]
Història modifica
L'origen d'aquest nucli el trobem al segle XI, quan es va formar un centre de població rural al voltant de l'ermita de Santa Eulàlia de Vilapicina. Era una zona rica en cultius i on, a més, es podien trobar diversos forns de pega dels quals, mitjançant una destil·lació primitiva, s'obtenien pegues, brees i quitrans forestals. Aquesta mena de forns, per la seva exclusiva destinació, s'acabaven anomenant també pegueres.
El cavaller i mossèn Pere d'Artés n'era el propietari, i s'hi allotjava sovint als segles XIV i XV quan venia a la vall d'Horta, on tenia diverses propietats.[5] Tingué una gran extensió de terres de conreu. Fins al segle XV va allotjar viatgers, doncs era un lloc de pas important, ja que aquí es creuaven els camins de Sant Iscle i d'Horta.[2] Actualment el propietari de la finca és Antoni Mancebo. Una part de la planta baixa està ocupada per un forn de pa, i l'altre per un Centre Femení, sota el patronatge de Santa Eulàlia, que es venera a la capella del costat.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ca n'Artés». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Ca n’Artés». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Quarta edició. Barcelona: El tinter, SAL, abril 2003, p. 37.
- ↑ Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques (en català). 2ª Edició, 2014, p. 27. ISBN 978-84-616-7016-1.
- ↑ Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques (en català). 2ª Edició, 2014, p. 28. ISBN 978-84-616-7016-1.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ca n'Artés |