Cabra de beç menuda
La cabra de beç menuda[1] (Lactarius spinosulus) és una lleterola del grup de les cabres que recorda una versió reduïda d'una cabra de beç (Lactarius torminosus).
Lactarius spinosulus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Russulales |
| Família | Russulaceae |
| Gènere | Lactarius |
| Espècie | Lactarius spinosulus Quél. i Le Bret., 1880 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Lactarius lilacinus subsp. spinosulus
|
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Taxonomia
modificaLactarius spinosulus va ser descrit per Lucien Quélet i André Le Breton l'any 1880[2].
Iconografia
modificaQuélet L. 1880. Champignons récemment observés en Normandie, aux environs de Paris et de La Rochelle, en Alsace, en Suisse et dans les montagnes du Jura et des Vosges. IX supplement. Pl. III. Illustration 10 [3].
Marchand A. 1980. Champignons du Nord et du Midi 6: 551 Societat Catalana de Micologia, Bolets de Catalunya, Làmina núm. 574, 1993
Kibby G. 2014. British Milkcaps Pl. 34.
Descripció
modifica[4] Bolet de solitari a espars; menut; barret de fins a 1-5 cm de diàmetre; barret de convex a estés amb el centre lleugerament deprimit, sovint amb un petit umbó central; carn aprimada; de rosaci a salmó o ombra torrada, amb zones més fosques; superfície seca; vellutada en el jove, més tard llisa en el centre i amb pèls fins i erectes (estrigosa) en la perifèria, els pèls es reuneixen en petits feixos; només separables al marge; marge enrotllat en el jove, estés en l’adult; amb pèls fins i erectes, molt visibles.
Làmines de mitjanament espaiades a denses; decurrents; de cremoses a crema rosàcies.
Cama més llarga que el diàmetre del barret; cilíndrica, aprimada al peu; de llisa a lleugerament solcada; seca; del color del barret.
Carn de blanquinosa a camussa rosàcia; ferma; olor suau, fruitada; al tast, dolça, més tard picant; làtex relativament abundant; de blanca a cremosa; olor fruitada; al tast, dolça però amb el temps amarga i picant.
KOH + cutícula: Verd olivaci fosc, molt lenta.
Hàbitat
modifica[5]Des de mitjans d’estiu a la tardor; en sòls silicis; des de l’estatge subalpí al montà; en boscos higròfils, rics en matèria orgànica, i marges de rius; gairebé sempre vora bedoll, algun cop altres planifolis higròfils.
Distribució geogràfica
modificaEspècies semblants
modificaProper a la lleterola lila (Lactarius lilacinus), que és de mida més gran, sovint cespitosa, també creix en llocs humits, però només vora verns, el barret sempre sense umbó, la superfície escamosa sense fibres erectes, les làmines ocràcies, la cama brunenca, la reacció al KOH ràpida i l’olor suau de xicoira torrada.
La cabra de beç (Lactarius torminosus) té el marge de barret pelut peró no estrigós (pèls fins i erectes) i és més carnós.
Comestibilitat
modificaSense interès culinari.
Referències
modifica- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:30. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ Quélet, Lucien «Champignons récemment observés en Normandie, aux environs de Paris et de La Rochelle, en Alsace, en Suisse et dans les montagnes du Jura et des Vosges. IX supplement». Bulletin de la Société des amis des sciences naturelles de Rouen, Sér. II 15, (1880) [1879], pàg. 151-184; 168.
- ↑ Quélet, Lucien «Champignons récemment observés en Normandie, aux environs de Paris et de La Rochelle, en Alsace, en Suisse et dans les montagnes du Jura et des Vosges. IX supplement». Bulletin de la Société des amis des sciences naturelles de Rouen, Sér. II 15, 1880 [1879], pàg. Plate III. Illustration 10. Quélet del..
- ↑ Basso, Maria Teresa. Fungi Europaei Vol. 7: Lactarius Persoon. Alassio: Mykoflora, 1999. ISBN 978-88-87740-00-4.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.
- ↑ «Distribució mundial de Lactarius spinosulus.». GBIF (Global Biodiversity Information Facility).
- ↑ «Lactarius spinosulus Quél. & Le Bret.». GBIF (Global Biodiversity Information Facility).