Cacaolat és un batut de llet, sucre i cacau que es ven ja preparat fabricat per l'empresa catalana Letona.[1]

Infotaula begudaCacaolat
Botellín Cacaolat 200ml recortado.jpg
Una ampolla de Cacaolat
TipusBatut de xocolata
TradicióCatalunya i Espanya
OrigenBarcelona (Catalunya)
IngredientsLlet, cacau i sucre

HistòriaModifica

L'elaboració i la marca Cacaolat van ser patentades per l'empresari làctic Joan Viader Roger el 4 de desembre del 1931, esdevenint el primer batut de cacau fabricat industrialment a tot el món.[1] La idea del producte va néixer a partir del tast d'una beguda artesanal que en Joan Viader i el seu pare, Marc Viader Bas, varen fer a Hongria. Marc Viader era el propietari de la granja Viader[2] de Cardedeu i gerent de la fàbrica Letona. La invenció també va servir per a aprofitar la llet desnatada, coneguda com a xerigot, que, en aquella època, era un producte de rebuig, afegint-hi cacau i sucre.

El juny del 1933 surten les primeres ampolles. Les vendes es tripliquen en tres anys. La producció es va aturar entre 1936 i 1950, degut a la falta d'abastiment de cacau de qualitat a la postguerra. Durant molt anys, l'eslògan de la marca a l'estiu és "A l'estiu Cacaolat gelat" i a l'hivern "A l'hivern, Cacaolat calent", convidant al consumidor a prendre-s'ho de qualsevol de les dues formes.

La mascota de la beguda durant quasi tota la seva història ha estat en Pepi, un nen que porta una ampolla de grans dimensions. El seu grafisme ha canviat molt al llarg de la història, fins a arribar a la versió minimalista actual.

Reportatge de Televisió de Cardadeu sobre Cacaolat.

Canvi de propietarisModifica

El 1974, després d'un intent fallit d'expansió a Madrid, la família Viader es veu obligada a vendre Cacaolat a Clesa, que ja era propietària de Letona. Amb un mercat que existia essencialment a Catalunya, la productora làctia impulsa el consum de Cacaolat al País Valencià i a la resta de l'estat, al mateix temps que augmenta la publicitat per donar a conèixer el producte en les seves àrees de referència. El 2001 l'empresa va ser comprada per la multinacional italiana Parmalat i el 2007 va passar a mans de Nova Rumasa.

El 2009, Nova Rumasa va anunciar que escindiria Cacaolat de Clesa perquè aquesta passés a ser una marca independent, amb la intenció que cotitzés en borsa.[3] L'administració concursal de Clesa va posar a la venda el 95% de les accions de Cacaolat per un import de 20 milions d'euros com a mínim, que es pagaren en efectiu. El jutge mercantil número 6 de Madrid autoritzà els administradors a posar en marxa el procés d'adjudicació.[4]

Nova Rumasa va haver de fer un concurs de creditors, fet que va obligar al jutjat mercantil número 6 de Barcelona a posar la marca de nou en venda. Una aliança entre la catalana Damm i Cobega, empresa distribuïdora de Coca-Cola, es va fer amb la marca amb una compra per 130 milions d'euros. Els nous propietaris van prometre traslladar la fabricació del conegut batut a l'antiga fàbrica de cervesa de Damm a Santa Coloma de Gramanet,[5] que es va activar el 2013, incrementant les referències de batuts[6] i recuperant els beneficis en 2015.[7] D'altres empreses com Vichy Catalán i Central Lechera Asturiana també havien mostrat el seu interès.[8] El seu director general des d'octubre de 2019 és Josep Barbena.[7]

DistribucióModifica

Cacaolat es comercialitzava inicialment en ampolles de vidre retornable, però els formats de venda i sabors[6] s'han anat diversificant i es comercialitzen en pacs de 3 tetra bricks de 200 ml, pacs de 6 unitats d'ampolles de plàstic de 200 ml, ampolles de plàstic d'1 litre i el clàssic de vidre retornable de 200 ml. Aquest darrer envàs és l'emblemàtic del producte. A més del gust de cacau, que és el més consumit de la marca, actualment es venen també batuts amb gust de vainilla i maduixa, però aquests només en ampolles de plàstic d'un litre i 200 mil·lílitres. En canvi, tenen una conservació de 6 mesos davant de la de 4 mesos del batut de cacau. La marca és especialment popular a Catalunya, encara que es pot trobar a tot Espanya.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Perarnau i Llorens, 2019, p. 60.
  2. Marc Viader era un ramader de Cardedeu que va fer fortuna i es féu construir la granja i la Torre Marc Viader per l'arquitecte modernista Joaquim Raspall
  3. Rumasa s'escindirà Cacaolat de Clesa per treure-la a Borsa Cinco Días, 2009.09.28
  4. «Cacaolat es vendrà per 20 milions d'euros, com a mínim». Vilaweb.cat, 08-08-2011. [Consulta: 9 agost 2011].
  5. Salvador, Rosa. «Damm y Cobega cierran la fábrica aragonesa de Cacaolat» (en castellà). La Vanguardia, 28-09-2013. [Consulta: 4 octubre 2020].
  6. 6,0 6,1 Placer, David. «Cacaolat renuncia a sus raíces con su nuevo batido» (en castellà). Economia Digital, 31-08-2017. [Consulta: 4 octubre 2020].
  7. 7,0 7,1 Font Manté, Àlex. «Canvi radical a Cacaolat, que remodela tota la cúpula directiva». Ara, 22-05-2020. [Consulta: 4 octubre 2020].
  8. Freixa, Elena «El Cacaolat es queda a casa». Diari Ara [Barcelona], núm.344, 09-10-2011, p.19. ISSN: 2014-010X.

BibliografiaModifica

  • Perarnau i Llorens, Jaume «Cacaolat. El batut català que va ser pioner al món». Eix. Cultura industrial, científica i tècnica, 2019, p. 60-63. ISSN: 2462-4470 [Consulta: 28 desembre 2019].

Enllaços externsModifica