Cadfan ap Iago
Cadfan ap Iago (580 (Gregorià) - c. 625 (Gregorià)) fou rei de Gwynedd (616 – 625). Se sap molt poc de la història de Gwynedd en aquest període, i les informacions sobre Cadfan i el seu regnat són mínimes.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 580 (Gregorià)  |
| Mort | c. 625 (Gregorià) (44/45 anys) |
 Regne de Gwynedd | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Família | |
| Fills | Cadwallon ap Cadfan |
| Pare | Iago ap Beli |
El personatge històric només és conegut perquè apareix en genealogies reials, la seua donació a sant Beuno per al monestir de Clynnog Fawr, i la inscripció de la seua làpida.
Cadfan fou fill i successor de Iago ap Beli, i és en les genealogies reials de Harleian.[1] Cadfan pujà al tron en l'època de la batalla de Chester (en gal·lés, Gwaith Caerlleon) al 616, on els Northumbrians amb Etelfred derrotaren el regne veí de Powys i massacraren els monjos de Bangor Is Coed. No hi ha cap evidència, però, que Gwynedd participara en la batalla, així que la coronació de Cadfan en aquell temps no sembla més que coincidència.[2]
La làpida de Cadfan és a Llangadwaladr, a Anglesey, a poca distància de l'antic llys (cort reial) dels reis de Gwynedd. La inscripció es refereix a ell com sapientisimus i com aquest és un terme habitualment emprat per als eclesiàstics, suggereix que en algun moment Cadfan havia abdicat per viure els seus anys restants com un clergue.[3]
Cadfan fou succeït pel seu fill Cadwallon ap Cadfan.
Referències modifica
- ↑ Phillimore (1888, pàg. 169–170) — the pedigree is given as: ... map Rotri map mermin map etthil merch cinnan map rotri map Intguaul map Catgualart map Catgollaun map Catman map Iacob map Beli map Run ..., and from there back to Cunedda and his ancestors.
- ↑ Lloyd (1911, pàg. 181), A History of Wales.
- ↑ Chadwick (1959) — in the footnote.
- ↑ Lloyd (1911), A History of Wales, Vol.
Bibliografia modifica
- Chadwick, Nora K. (1959), "The Conversion of Northumbria: A Comparison of Sources", Celt and Saxon: Studies in the Early British Border, Cambridge: Cambridge University Press (published 1963), p. 138–166, ISBN 0-521-04602-5
- Lloyd, John Edward (1911), A History of Wales from the Earliest Times to the Edwardian Conquest, I (2nd ed.), London: Longmans, Green, and Co (published 1912)
- Phillimore, Egerton, ed. (1887), "Pedigrees from Jesus College MS. 20", I Cymmrodor, VIII, Honourable Society of Cymmrodorion, pàg. 77–92
- Phillimore, Egerton (1888), "The Annales Cambriae and Old Welsh Genealogies, from Harleian MS. 3859", in Phillimore, Egerton, I Cymmrodor, IX, Honourable Society of Cymmrodorion, pàg. 141–183