Caelus (a vegades dit Coelus) fou el nom llatí que van usar els romans en la seva mitologia pel déu grec del cel Urà. Caelus es va casar amb Tellus (Gea)[1] i amb fou pare de Saturn (Cronos), Ops (Rea), Oceà i els altres Titans, així com dels Gegants. En solitari, Caelus va ser el pare de Venus (Afrodita).

Infotaula personatgeCaelus
Tipusdeïtat romana
personificació de cel Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexemasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaHècate Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTellus Modifica el valor a Wikidata
MareDies (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsOps, Saturn i Janus Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentUrà Modifica el valor a Wikidata

Caelus representa la regió que , juntament amb les personificacions de la terra i el mar, forma el mundus o món.[2] S'ubica per tant per sobre de les divinitats clàssiques, engendrades posteriorment. Usualment se'l representa com un home gran, en una imatge pròpia d'altres divinitats del cel. Podia aparèixer també com Caelus Nocturnus, amb mant d'estrelles, oposant-se al sol.

La seva figura va popularitzar-se amb el mitraisme. Juvenal, entre d'altres autors, consideraven que el déu monoteista del judaisme era similar a Caelus, d'aquí la representació antropomòrfica habitual.

ReferènciesModifica

  1. Pierre Grimal, The Dictionary of Classical Mythology (Blackwell, 1986
  2. Giovanni Santinello and Francesco Bottin, Models of the History of Philosophy: From Its Origins in the Renaissance to the "Historia Philosophica" (Kluwer, 1993), vol. 1