Cajemé

cabdill yaqui

José María Leyba Pérez, més conegut com a Cajemé "El que no beu" (Pesiou, Sonora, 14 de maig de 1835 - mort executat a Tres Cruces de Chamampaco, 23 d'abril de 1887) fou un ajudant de camp, alcalde major mexicà i un cabdill yaqui.[1][2]

Infotaula de personaCajemé

Cajemé, cap dels yaqui Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJosé María Leyba Pérez
14 maig 1835 Modifica el valor a Wikidata
Hermosillo (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort1887 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Tres Cruces de Chamampaco (Mèxic)
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Execució)
SepulturaCócorit 
Dades personals
Nacionalitatyaqui/mexicana
Activitat
OcupacióCabdill
Carrera militar
ConflicteIntervenció francesa a Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolAjudant de camp de Ramón Corona
Alcalde major de Rio Yaqui
Estàtua de Cajemé a Ciudad Obregon (1985)

El 1853 es va unir a l'exèrcit mexicà. Pels seus mèrits durant el setge de Querétaro fou nomenat per Mariano Escobedo alcalde major de Rio Yaqui per tal que ajudés el governador Ignacio Pesqueira a sotmetre la tribu. En comptes d'això es va revoltar contra ells el 1872.[3] Va reestructurar i disciplinar la societat yaqui per tal de donar-li seguretat econòmica i preparació militar; instituí un sistema de taxes, el control del comerç extern, va reviure la pràctica missionera dels treballs comunitaris i institucionalitzà la tradició tribal de les assemblees populars com a cossos decisoris, alhora que emmagatzemà material de guerra.[4] Això li va permetre resistir els atacs de l'exèrcit mexicà fins a la caiguda del Fort El Añil el 1886.[5]

Fou capturat a Guaymas un any més tard i executat a Tres Cruces de Chamampaco.

Referències modifica

  1. Raymundus Thomas Joseph Buve, Romana Falcón (eds). Pueblos en tiempos de guerra.: La formación de la nación en México, Argentina y Brasil (1800-1920) (en anglès). El Colegio de Mexico AC, 2017-04-21. ISBN 978-607-628-254-0. 
  2. Katz, Friedrich. Revuelta, rebelión y revolución: La lucha rural en México del siglo XVI al XX (en castellà). Ediciones Era, 2013, p. 151. ISBN 978-968-411-620-7. 
  3. Valenzuela Arce, José Manuel. Entre la magia y la historia: tradiciones, mitos y leyendas de la frontera (en castellà). Plaza y Valdes, 2000, p. 27. ISBN 978-968-856-847-7. 
  4. Dennis, Yvonne Wakim; Hirschfelder, Arlene; Flynn, Shannon Rothenberger. Native American Almanac: More Than 50,000 Years of the Cultures and Histories of Indigenous Peoples (en anglès). Visible Ink Press, 2016-04-18. ISBN 978-1-57859-607-2. 
  5. Hillary, Frank M. «Cajeme, and the Mexico of His Time». The Journal of Arizona History, 8, 2, 1967, pàg. 120–136. ISSN: 0021-9053.