Casa entre mitgeres, planta baixa, pis i golfes sota coberta de teula àrab a dues aigües. Habitatge situat al límit del nucli històric, amb jardí lateral i posterior. Façana amb capcer esglaonat i balconada correguda a la primera planta. Manté un ordre clar de buits amb dues obertures una a cada extrem de la façana, tant a la planta pis com a la planta baixa, on una d'elles és la porta d'accés.[1]
- ↑ «Cal Damià». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 octubre 2017].
.jpg)
