Cal Roviralta
Can Roviralta és un edifici dels Hostalets de Pierola (Anoia) catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | els Hostalets de Pierola (Anoia) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 5504 | |||
Descripció
modificaDe planta quadrangular i dos pisos d'alçada, està construït amb pedra recoberta d'estuc, la caracteritza una lluerna que rep la llum d'una cúpula que il·lumina l'espaiós interior. de composició molt senzilla i gairebé absent de decoració a excepció de les motllures de les finestres que sobresurten lleugerament del mur i de les balconades de ferro forat de les finestres centrals. Destaca també la balustrada de pedra que ocupa la part superior de l'edifici.[1]
La porta d'entrada destaca de la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobra els dos pilars que fan de marc a la façana principal.[1]
Història
modificaAl costat d'aquesta casa, al peu mateix de l'actual carretera, hi havia la masia de Can Santjoan, que va ser una de les quatre on va edificar-se el poble dels Hostalets de Pierola. El 1890, la finca fou adquirida per 66.000 pessetes pel comerciant Josep Roviralta i Figueres,[2][3] que tenia una empresa d'exportació de vins i olis catalans a l'Argentina, i a partir del 1897 (tal com consta en una inscripció sobre el portal principal) hi va fer construir uns cellers,[1] i després una torre d'estiueig.[3]
El 1913, Josep Roviralta va morir a Buenos Aires, i el 1918, també la seva esposa Maria Puigventós i Vivet, i la finca passà a mans del seu fill Aureli Roviralta i Puigventós.[4] El 1919, el nou propietari va cedir una part dels terrenys per a la construcció de la seu de la Cooperativa Agrícola, i també es va encarregar de demanar el permís d'obres.[5]
El 18 de juliol del 1936, el mateix dia de l'aixecament militar que donà lloc a la Guerra Civil espanyola, Aureli Roviralta va haver de fugir del poble per por a les represàlies dels pagesos rabassaires.[6] La finca fou confiscada pel Comité Local, que la cedí al Sindicat Agrícola dels Hostalets de Pierola (entitat resultant de la fusió de la Cooperativa Agrícola i el Sindicat Catòlic Agrícola),[7] que la va utilitzar com a magatzem.[8] El 1939, un cop acabada la guerra, tornà al seu propietari.[1]
Després de la seva mort i un temps abandonada, el municipi va rehabilitar l'edifici i hi va posar el Centre de Recerca i Interpretació Paleontològica (CRIP) i també l'alberg rural.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Cal Roviralta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ AHPB, notari Jaume Alegret, 22-3-1890.
- ↑ 3,0 3,1 Planas i Valls-Junyent, 2011, p. 82.
- ↑ Planas i Valls-Junyent, 2011, p. 115.
- ↑ Planas i Valls-Junyent, 2011, p. 115-116.
- ↑ Planas i Valls-Junyent, 2011, p. 188-189.
- ↑ Planas i Valls-Junyent, 2011, p. 190.
- ↑ Planas i Valls-Junyent, 2011, p. 188.
Bibliografia
modifica- Planas, Jordi; Valls-Junyent, Francesc. Cacics i rabassaires. Dinàmica associativa i conflictivitat social. Els Hostalets de Pierola (1890-1939). Eumo Editorial, Centre d’Estudis Comarcals d'Igualada, 2011. ISBN 978-84-9766-399-1.