En les aranyes, el calamistre o calamistrum és una fila de pèls especialitzats que algunes aranyes tenen en les potes posteriors i utilitzen per pentinar les fines bandes de seda que produeixen.[1] Només es troba en les aranyes cribel·lades que són les que posseeixen l'òrgan de filatura conegut com a cribel.[2] El calamistre i el cribel solen formar les característiques bandes de seda que s'observen en algunes teranyines.[2] El calamistre és trobat en el marge superior del metatars de les potes posteriors. Cada pèl curt i fort del calamistre està serrat en un costat i llis per l'altre.[1]

Calamistre de Zosis geniculata

La longitud del calamistre d'una aranya és sempre igual o més gran que l'amplada del cribel. La proporció entre la longitud del calamistre i l'amplada del cribel varia molt, fins i tot entre espècies properes. Probablement pot ser produït per les diferències en el comportament i també per variacions morfològiques com la mida i forma de les potes i l'abdomen.[3]

Quan un mascle d'una aranya cribel·lada assoleixen la maduresa sexual, no perden ni el cribel ni el calamistre; o, si més no, el mantenen en una forma vestigial.[2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Foelix, Rainer F. Biology of Spiders. 2a edició. Oxford University Press, 1996, p. 70. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Comstock, John Henry. The Spider Book. Doubleday, Page & Company, 1920, p. 125. 
  3. Opell, Brent D.; Jamel S. Sandidge; Jason E. Bond «Exploring Functional Associations between Spider Cribella and Calamistra». Journal of Arachnology, 28, 1, 2000, pàg. 43–48. DOI: 10.1636/0161-8202(2000)028[0043:efabsc]2.0.co;2.