Calendari de Gezer

El calendari de Gezer és una petita tauleta de pedra calcària amb inscripcions, que es troba al Museu de l'Antic Orient, un museu d'arqueologia de Turquia, amb la inscripció de Siloè i altres objectes arqueològics descoberts abans de la Primera Guerra Mundial.[1] Hi ha una rèplica del calendari al Museu d'Israel.[2]

Infotaula d'obra artísticaCalendari de Gezer
Gezer tablet - original.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusartefacte arqueològic i text descobert Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment o invenció1908 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de descobrimentGuèzer Modifica el valor a Wikidata
Materialpedra calcària Modifica el valor a Wikidata
Ubicació

Fou descoberta el 1908 per l'arqueòleg irlandès R. A. Stewart Macalister de la Palestine Exploration Fund dins el context d'unes excavacions que es duien a terme a l'antiga ciutat cananea de Guèzer, a 30 quilòmetres de Jerusalem, a la regió de Judea. Està datada al voltant del segle X aC, malgrat hi ha certa incertesa ja què l'excavació no fou estratificada[3][1] i la seva identificació durant les excavacions no es va donar en un «context arqueològic segur».[4]

Els investigadors es troben dividits pel que fa a si l'idioma és fenici o hebreu, i si l'escriptura és fenícia o protocananea, o bé paleohebrea.[5][6][7][8]

InscripcióModifica

El calendari està inscrit en una placa calcària i descriu períodes mensuals o bimensuals relacionats amb l'agricultura, i atribueix a cadascun una tasca, com la collita, plantar, o tenir cura de cultius específics. Els investigadors han especulat que el calendari podria ser un exercici de memòria d'un escolar, el text d'una cançó popular o una cançó infantil. Una altra possibilitat és què fos dissenyat per a la recaptació d'impostos als agricultors. L'escriba del calendari és probablement 'Abies', que significa «Yah —forma abreujada de Τετραγράμματον; Yahveh, Déu d'Israel en les escriptures hebrees— és el meu pare», i que apareix a la Bíblia fent al·lusió a diverses persones, entre elles un rei de Judà.[5]

 
Replica del calendari de Gezer, al Museu d'Israel

Transcrit en hebreu, resa:

ירחואספ ירחוז
רע ירחולקש
ירחעצדפשת
ירחקצרשערמ
ירחקצרוכל
ירחוזמר
ירחקצ
אבי (ה)

Traduït com:[9]

Dos mesos de recol·lecció (setembre, octubre)
Dos mesos de sembra (novembre, desembre)
Dos mesos de sembra tardana (gener, febrer)
Un mes tallar el lli (març)
Un mes collir l'ordi (abril)
Un mes collir el gra (maig)
Dos mesos de poda (juny, juliol)
Un mes fruita d'estiu (agost)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Archaeological Museum Artifacts». Collections. İstanbul Archaeological Museums. [Consulta: 4 gener 2017].
  2. «The Gezer Calendar (replica)». Israel and the Bible. Israel Museum. [Consulta: 4 gener 2017].
  3. Tappy, Ron E.; McCarter, P. Kyle; Lundberg, Marilyn J.; Zuckerman, Bruce «An abecedary of the mid-tenth century B.C.E. from the Judaean Shephelah». Bulletin of the American Schools of Oriental Research, 344, 2006, pàg. 41. JSTOR: 25066976. «... contextos arqueològics compromesos (per exemple, el calendari de Gezer no estratificat ...»
  4. Demsky, Aaron «Semitic Inscriptions». Near Eastern Archaeology, 70/2, 2007, pàg. 41. JSTOR: 25066976. «El primer que cal tenir en compte en examinar una antiga inscripció és si va ser descoberta en el context o no. [...] Si es troba en un jaciment arqueològic, s'ha d'observar si es troba en el seu context primerenc, [...] o secundari [...] Textos trobats en un jaciment, però no en un context arqueològic segur presenten certs problemes de datació exacta, com passa amb el calendari de Gezer»
  5. 5,0 5,1 Koller, Aaron «Ancient Hebrew מעצד and עצד in the Gezer Calendar». Journal of Near Eastern Studies, 72, 2, octubre 2013, pàg. 179-193. DOI: 10.1086/671444.
  6. Smith, Mark S.. The Early History of God: Yahweh and the other deities in ancient Israel. Wm. B. Eerdmans Publishing Co, 2002, p. 20. ISBN 978-0-8028-3972-5. 
  7. Pardee, Dennis «A Brief Case for the Language of the ‘Gezer Calendar’ as Phoenician». Linguistic Studies in Phoenician, ed. Robert D. Holmstedt and Aaron Schade. Winona Lake, pàg. 43.
  8. Chris A. Rollston. Writing and Literacy in the World of Ancient Israel: Epigraphic Evidence from the Iron Age. Society of Biblical Lit, 2010, p. 30–. ISBN 978-1-58983-107-0. 
  9. Coogan, Michael D.. A Brief Introduction to the Old Testament: The Hebrew Bible in Its Context. Oxford University Press, 2009, p. 119. ISBN 978-0199830114. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calendari de Gezer