Calendari maia
El Calendari maia és un sistema de calendaris utilitzat a la Mesoamèrica precolombina i en moltes comunitats modernes de les terres altes de Guatemala,[1] Veracruz, Oaxaca i Chiapas, Mèxic.[2]
L'essencial del calendari maia es basa en un sistema que havia estat d'ús comú a tota la regió, que es remunta almenys al segle V aC. Comparteix molts aspectes amb els calendaris emprats per altres civilitzacions mesoamericanes anteriors, com ara la zapoteca i l'olmeca i d'altres contemporànies o posteriors com el calendari mixteca i calendari asteca s.[3]
Segons la tradició mitològica maia, tal com es documenta als relats colonials iucatecs i es reconstrueix a partir d'inscripcions del Clàssic tardà i del postclàssic, la deïtat Itzamna s'acredita amb freqüència per portar el coneixement del sistema calendari als maies ancestrals, juntament amb l'escriptura en general i altres aspectes fonamentals de la cultura maia.[4]
l calendari maia és cíclic, ja que es repeteix cada 52 anys maies. En el compte llarg, el temps de còmput va començar el dia 0.0.0.0.0 4 ahau 8 cumkú (en notació maia), que equival al 13 d'agost del 3114 aC en el calendari gregorià i va acabar el 21 de desembre de 2012.[5][6][7]
La casta sacerdotal maia, anomenada Ah Kin, era posseïdora de coneixements matemàtics i astronòmics que interpretava d'acord amb la seva visió del món religiosa, els anys que iniciaven, els que havien de venir i el destí de la humanitat.
Descripció
modificaLa base del Calendari maia, segons alguns especialistes, es troba en cultures més antigues com l'olmeca; per a altres seria propi de la civilització maia; atès que és similar al calendari mexica, es considera una evidència que a tota Mesoamèrica utilitzaven el mateix sistema de calendari. El calendari maia consisteix en dues diferents classes conegudes com a comptes de temps que transcorren simultàniament: el sagrat, tzolkin o bucxok, de 260 dies, el civil, haab, de 365 dies, i el compte llarg.[8]
El sistema de calendari tzolkin consta de 260 dies i té 20 mesos (kins) combinats amb tretze numerals. El tzolkin combinava amb el calendari haab de 365 dies (kins) de 18 mesos (uinals), de 20 dies (kins) cadascú, i cinc dies addicionals anomenats uayeb, per a formar un cicle sincronitzat que dura 52 tuns o haabs, o 18.980 kins (dies).[8][9]
El compte llarg es feia servir per distingir quan havia ocorregut un esdeveniment respecte a un altre del tzolkin i haab. El sistema és bàsicament vigesimal (base 20), i cada unitat representa un múltiple de 20, depenent de la seva posició de dreta a esquerra en el nombre, amb la important excepció de la segona posició, que representa 18 x 20, o 360 dies.
Algunes inscripcions maies del compte llarg estan suplementades pel que s'anomena sèrie lunar, una altra forma de calendari que proporciona informació de la fase lunar.
Una altra forma de mesurar el temps era mesurar els cicles solars com equinoccis i solsticis, cicles venusians que donen seguiment a les aparicions i conjuncions de Venus a l'inici dels matins i la nit. Molts esdeveniments en aquest cicle eren considerats adversos i malignes, i ocasionalment es coordinaven les guerres perquè coincidissin amb fases d'aquest cicle.
Els cicles es relacionaven amb diferents déus i esdeveniments còsmics. És així com el cinquè Sol representa el final del cicle estel·lar associat a la lluna i l'inici del període conegut com el sisè sol associat a la tornada de Kukulkan com a nou "messies".
El sistema tzolkin
modificaEl tzolkin ('el compte dels dies'), de 260 dies, és únic al món. Podria estar associat amb el període humà de gestació o amb el planeta Venus, i servia per a cerimònies religioses, per a pronosticar l'arribada de l'estació humida i els períodes de caça i pesca, a banda de pronosticar el destí de la gent.
Compta el temps en cicles de tretze mesos i vint dies cadascú. Els noms dels dies i mesos eren el de diverses divinitats dels maies del Yucatan:
| Nom | Dies solars (Kin) | Mesos (Uinal) |
|---|---|---|
| 1 | Imix | Pop |
| 2 | Ik | Uo |
| 3 | Ak'bal | Zip |
| 4 | K'an | Zotz |
| 5 | Chikchan | Tzecos |
| 6 | Kimi | Xul |
| 7 | Manik | Yax Kin |
| 8 | Lamat | Mol |
| 9 | Muluk | Chen |
| 10 | Ok | Yax |
| 11 | Chuen | Zac |
| 12 | Eb | Ceh |
| 13 | Ben | Mac |
| 14 | Ix | Kan Kin |
| 15 | Men | Moan |
| 16 | Kib | Pax |
| 17 | Kaban | Kayab |
| 18 | Etz'nab | Cumkú |
| 19 | Kawak | Uayeb |
| 20 | Ajau |
Addicionalment, cadascun dels dies s'associa amb un glif de manera única:
Núm. ¹ |
Nom del dia ² |
Exemple de glif 3 |
Nom Yucatec 4 |
Nom Maia clàssic reconstruït⁵ |
Núm. ¹ |
Nom del dia ² |
Exemple de glif 3 |
Nom Yucatec 4 |
Nom maia clàssic reconstruït⁵ | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 01 | Imix' |  |
Imix | Imix (¿?) / Ha' (¿?) | 11 | Chuwen |  |
Chuen | (desconegut) | |
| 02 | Ik' |  |
Ik | Ik' | 12 | Eb' |  |
Eb | (desconegut) | |
| 03 | Ak'b'al |  |
Akbal | Ak'b'al (¿?) | 13 | B'en |  |
Ben | (desconegut) | |
| 04 | K'an |  |
Kan | K'an (¿?) | 14 | Ix |  |
Ix | Hix (¿?) | |
| 05 | Chikchan |  |
Chicchan | (desconegut) | 15 | Men |  |
Men | (desconegut) | |
| 06 | Kimi |  |
Cimi | Cham (¿?) | 16 | K'ib' |  |
Cib | (desconegut) | |
| 07 | Manik' |  |
Manik | Manich' (¿?) | 17 | Kab'an |  |
Caban | Chab' (¿?) | |
| 08 | Lamat |  |
Lamat | Ek' (¿?) | 18 | Etz'nab' |  |
Etznab | (desconegut) | |
| 09 | Muluk |  |
Muluc | (desconegut) | 19 | Kawak |  |
Cauac | (desconegut) | |
| 10 | Ok |  |
Oc | (desconegut) | 20 | Ajaw |  |
Ahau | Ajaw | |
NOTES:
| ||||||||||
Referències
modifica- ↑ Tedlock, Barbara, Time and the Highland Maya Revised edition (1992 Page 1) "Scores of indigenous Guatemalan communities, principally those speaking the Mayan languages known as Ixil, Mam, Pokomchí and Quiché, keep the 260-day cycle and (in many cases) the ancient solar cycle as well (chapter 4)."
- ↑ Miles, Susanna W, "An Analysis of the Modern Middle American Calendars: A Study in Conservation." In Acculturation in the Americas. Edited by Sol Tax, p. 273. Chicago: University of Chicago Press, 1952.
- ↑ «Maya Calendar Origins: Monuments, Mythistory, and the Materialization of Time».
- ↑ See entry on Itzamna, in Miller and Taube (1993), pp.99–100.
- ↑ Finley, Michael John. «Jose Arguelles' Calendrical Dreams» (en anglès). The Real Maya Prophecies: Astronomy in the Inscriptions and Codices, 2002. Arxivat de l'original el 2008-01-05. [Consulta: 4 maig 2008].
- ↑ Voss, Alexander Wolfgang «La identidad de los mayas del posclásico tardío.». Revista de investigaciones en Ciencias Sociales, Económicas y Administrativas, 2006.
- ↑ Canto López, Antonio. Apuntaciones sobre Mesoamérica: historia prehispánica de México y en particular de Yucatán con un apéndice sinóptico de los gobernantes y acontecimientos de importancia durante la conquista y la época colonial de Yucatán (en castellà). Imprenta "Manlio", 1970.
- ↑ 8,0 8,1 Academia de las Lenguas Mayas de Guatemala. Lenguas Mayas de Guatemala: Documento de referencia para la pronunciación de los nuevos alfabetos oficiales. Guatemala City: Instituto Indigenista Nacional, 1988. For details and notes on adoption among the Mayanist community, see Kettunen & Helmke (2020), p. 7.
- ↑ Tedlock (1992), p. 1
- ↑ Academia de las Lenguas Mayas de Guatemala. Lenguas Mayas de Guatemala: Documento de referencia para la pronunciación de los nuevos alfabetos oficiales. Guatemala City: Instituto Indigenista Nacional, 1988. For details and notes on adoption among the Mayanist community, see Kettunen & Helmke (2020), p. 7.
- ↑ Classic-era reconstructions are as per Kettunen and Helmke (2020), pp.56–57.
Bibliografia
modifica- Tedlock, Barbara. Time and the Highland Maya. rev.. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1992. ISBN 0-8263-0577-6. OCLC 7653289.
- Popol Vuh: The Definitive Edition of the Mayan Book of the Dawn of Life and the Glories of Gods and Kings. with commentary based on the ancient knowledge of the modern Quiché Maya. New York: Simon & Schuster, 1985. ISBN 0-671-45241-X. OCLC 11467786.
