Camarón: Flamenco y revolución

Documental d'Alexis Morante de 2018

Camarón: Flamenco y revolución és una pel·lícula documental espanyola del 2018 dirigida per Alexis Morante, produït per Lolita Films i Canal Sur Televisión, sobre el músic del flamenc Camarón de la Isla, coincidint amb el 26è aniversari de la seva mort.[1][2]

Infotaula de pel·lículaCamarón: Flamenco y revolución
Fitxa
DireccióAlexis Morante Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAntonio Martínez
GuióAlexis Morante i Raúl Santos Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMiguel Torres
Julio Revilla
Dissenyador de soDiana Sagristá
Vicente Villaescusa
FotografiaJuanma Carmona
MuntatgeRaúl Santos
ProductoraCanal Sur Televisión Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2018 Modifica el valor a Wikidata
Durada104 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format16:9 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
TemaCamarón de la Isla Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt8067306 Filmaffinity: 818696 Allocine: 263261 Rottentomatoes: m/camaron_flamenco_y_revolucion Letterboxd: camaron-the-film TMDB.org: 527664
Facebook: camaronflamencoyrevolucion Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi modifica

El documental fa una retrospectiva sobre la vida i l'art de Camarón de la Isla, un retrat íntim en el qual els seus creadors han tingut accés a l'arxiu inèdit de la família i on es mostren vídeos, fotografies i documents de l'artista que ens aproximen a l'interior de la llegenda que va universalitzar el flamenc. Juan Diego actua com a narrador i ens conta dues històries paral·leles. D'una banda ens narra l'apassionant vida d'un gitano de Cadis, que va evolucionar el flamenc, i el va treure dels cercles reduïts en els que s'havia mogut sempre, per a convertir-lo en un fenomen de masses, així com les seves addicions, la seva malaltia i la seva mort. Per un altre, ens explica com va evolucionar Espanya des dels anys 50 fins a finals del segle xx.

Crítiques modifica

« "Un documental que treu a la llum un ingent i atractiu material d'arxiu tant de concerts com d'estampes domèstica del revolucionari Camarón de la Isla (…) Puntuació: ★★★ (sobre 5)" »
— Quim Casas: Diari El Periódico[3]
« "Defectuosa però fascinant (...) Encara que la pel·lícula és de visionat obligatori per als fans del flamenc, no és capaç d'oferir res nou." »
— Jonathan Holland: The Hollywood Reporter[4]
« "La pel·lícula és un festí per als seus admiradors, però també una invitació a qui encara no ho sigui (...) Puntuació: ★★★ (sobre 5)" »
— Oti Rodríguez Marchante: Diari ABC[5]

Nominacions modifica

74 edició de les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics
Categoria Resultat
Millor llargmetratge documental Nominada
XXXIII Premis Goya[6]
Categoria Resultat
Millor pel·lícula documental Nominada
XXIV Premis Cinematogràfics José María Forqué[7]
Categoria Resultat
Millor pel·lícula documental Nominada

Referències modifica

Enllaços externs modifica