Camasària Filotecnos
Camasària Filotecnos (grec antic: Καμασαρύη Φιλότεκνος, 'que estima el fill') va ser una reina del Bòsfor que va regnar entre l'any 180 aC i el 160 aC. Camasària va rebre el nom de la reina Camasària, filla de Gorgip (389 aC - 349 aC), l'esposa del rei Parisades I. Era filla del rei Espàrtoc V i esposa del seu successor Parisades III.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Regne del Bòsfor  |
| Mort | Panticapea |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Reina |
| Família | Espartòcides |
| Cònjuge | Parisades III |
| Fills | Perisades IV Filomètor |
| Pare | Espàrtoc V |
Camasària va ser reina quan va morir el seu pare. Es va casar amb un tal Parisades III, que potser era, segons el costum dels reis hel·lenístics, el seu germà o mig germà,[2] o potser era fill de Leucó Higienont.[3]
La reina va tenir molta activitat i el seu nom es troba en diverses inscripcions, especialment l'any 178/177 aC, quan va dedicar al temple d'Apol·lo de Dídima, prop de Milet un objecte daurat que pesava 187,5 monedes d'or. Després de la mort de Parisades III cap a l'any 170 aC, va regnar conjuntament amb el seu fill Parisades IV.[4] En aquell moment la reina i el seu fill van adoptar respectivament els noms de Filotecnos (Φιλότεκνος, 'que estima els fills') i Filomètor (Φιλομήτωρ, 'que estima la seva mare'), seguint l'ús de la cort de la Dinastia ptolemaica i del rei contemporani Ptolemeu VI Filomètor, amb el qual mantenen relacions diplomàtiques i comercials.[2] Cap a l'any 160 aC, la reina es va tornar a casar amb un tal Àrgot o Àrgotes, fill d'Isantos, que potser era un príncep escita i que apareix al seu costat amb el nom del seu fill en una inscripció.[5]
Referències modifica
- ↑ Schmitt, Hatto H; Ernst Vogt. Lexikon des Hellenismus. Wiesbaden: Harrassowitz, 2005, p. col. 207. ISBN 9783447048422.
- ↑ 2,0 2,1 Grabrielsen, Vincent (et al.) (eds.). The Black Sea in antiquity: regional and interregional economic exchanges. Aarhus: Aarhus University Press, 2007, p. 277. ISBN 9788779342668.
- ↑ Truhart, Peter. Regents of nations : systematic chronology of states and their political representatives in past and present: a biographical reference book. Munic: Saur, 1984-1988, p. 2635. ISBN 9783598104916.
- ↑ Rostovtzeff, Michael. Skythien und der Bosporus, vol. II: Wiederent Kapitel und Verwandtes. Stuttgart: Steiner, 1993, p. 223. ISBN 9783515063999.
- ↑ «Bulletin épigraphiqu». Revue des études grecques, 19, 1891, pàg. 324.