Cambra apostòlica
La Cambra apostòlica és una institució del Vaticà encarregada des del segle XI de l'administració financera[1] i que es va convertir el segle XIX en un tribunal per a l'Estat pontifici.[2] Al capdavant hi ha el cardenal camarlenc de la Santa Església romana,[3] amb la col·laboració del prelat vice-camarlenc i altres prelats de la Cambra. Aquest servei de la Cúria Pontifícia s'encarrega des del papa Pius X dels béns i drets temporals de la Santa Seu, que exerceix sobretot les seves funcions durant la vacant de la Seu apostòlica, d'acord amb la constitució apostòlica Universi Dominici Gregis relativa a la vacant de la Santa Seu i a l'elecció del Sobirà pontífex.[4]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | ofici de la cúria romana Departments of the Roman Curia (en)   |
| Història | |
| Creació | segle XI |
| Governança corporativa | |
| Camarlenc | Kevin Joseph Farrell |
Funcions modifica
Els prelats clergues i el secretari i canceller de la Cambra apostòlica presencien la constatació oficial pel camarlenc de la defunció del papa, el secretari i canceller redacten l'acta de defunció.
Després de la inhumació del papa, un delegat del cardenal camarlenc redacta un protocol d'aquesta inhumació, en presència dels membres de la Cambra apostòlica.
Toca a continuació al camarlenc, durant la Seu vacant, de vetllar per l'administració dels béns i dels drets temporals de la Santa Seu, amb l'ajut de les tres cardenals ajudants, després d'haver obtingut, una vegada per a les qüestions menys importants i cada vegada per a les més greus, el vot del Col·legi dels Cardenals.[1]
El camarlenc o el seu delegat té sobretot el dret i el deure de demanar a totes les administracions depenent de la Santa Seu els informes sobre la seva situació patrimonial i econòmica i les informacions sobre els afers extraordinaris en curs, i d'altra part obtenir de la prefectura per als afers econòmics el balanç general de les despeses de l'any precedent i el pressupost provisional de l'any següent. Aquests informes són subjectes al Col·legi Cardenalici.
Heràldica modifica
L'escut de la Reverenda Cambra apostòlica, que es veu en diferents llocs de Roma adjunts als murs, són d'atzur, amb les tres inicials RCA d'or.[5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Camera Apostolica - Note storiche». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Apostolic Camera». Catholic Encyclopedia, Volume 1.
- ↑ «CAMERLENGO o Camerario in "Enciclopedia Italiana"» (en italià). [Consulta: 17 maig 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Constitució apostòlica Pastor bonus, Joan Pau II, 28 juny 1988, art. 171
- ↑ Barbier de Montault, L'année liturgique à Rome, p. 220, Roma, 1870